Resultats de la cerca

Fundà a París, amb Augustin Boyer, l’editorial Larousse Publicà llibres de text Traité complet d’analyse grammaticale 1850, Grammaire complète syntaxique et littéraire 1868, etc, i emprengué la redacció del Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren l’any 1863

Prèviament aparegueren un parell d’anuaris 1913-14 i 1914-15, però el 1920 passà a ser mensual Dirigida per Rafael Garriga, era una versió en castellà d’una revista italiana molt prestigiosa pel seu contingut tècnic, amb una presència del camp cinematogràfic prou significativa En sortiren 172 números Hi collaboraren, entre d’altres, Tomás de Palacio, Rodolfo Namias, Felix Cinotti, Miguel Huertas, Antonio Revenga, Antoni Cànovas Kaulâk , Adolf Mas, Antoni Arissa, Manuel Vilaplana, Josep Mañàs, Miquel Canals i Lluís Rodés

Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més,…

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…

La més important de les primeres firmes productores és la Nikkatsu, creada el 1912, que ja cap als anys vint aconseguí una producció anual de 800 a 900 films Però, malgrat aquest volum de producció, la qualitat artística del cinema japonès restava limitada per les estrictes normes de la censura teocràtica imperial L’èxit més important del cinema mut japonès fou Nani ga kanojo o so Saseta ‘Què la va obligar a fer-ho', 1930, de Shigeyoshi Del període d’abans de la Segona Guerra Mundial la millor pellícula és Gion no Shimai ‘Les germanes de Gion’, 1936, de Kenji Mizoguchi En iniciar-se, de…

El 1910 el serbi Ilija Stanojević filmà Karadjorje , la primera pellícula argumental, a la qual seguí Matija Gubec 1919 Després de la Segona Guerra Mundial, la implantació d’un règim socialista comportà la nacionalització de la producció cinematogràfica i l’establiment d’unes directrius estètiques i ideològiques inspirades en el model soviètic, que alhora convivien amb el rerefons cultural de les diverses nacions que componien la República serbis, croats i eslovens, bàsicament Foren fundades l’Empresa Cinematogràfica Estatal de Iugoslàvia Federal, l’Escola Superior de Cinematografia i la…

L’any 1897 fou rodada la primera cinta a Cuba pel francès Gabriel Beyre Però el creador del cinema cubà fou Enrique Díaz Quesada, del qual és una pellícula tan meritòria com La Zafra o Sangre y azúcar 1919 En aquest període mut, el seguí en importància Ramón Peón El veneno de un beso , 1929 Amb l’arribada del sonor, el cinema cubà entrà en crisi de producció i de qualitat artística, i no en sortí fins el 1959, quan el nou règim nacionalitzà la indústria cinematogràfica creant l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica ICAIC Sota l’ègida d’aquesta entitat sorgí una interessant…

El 1896 el cinema arribà a Rússia un operador francès filmà la coronació del tsar Nicolau II, i ja el mateix any es rodaren diversos films curts La guerra russojaponesa donà peu a la filmació de notables escenes bèlliques Però la producció nacional no començà seriosament fins que el fotògraf ADrankov creà els primers estudis i filmà fragments del Borís Godunov de Puškin La primera pellícula interessant fou Stenka Razin 1908, de VRomaškov La temàtica s’inspirà, en general, en narracions clàssiques i en la història nacional i, més endavant, en la literatura contemporània, amb predomini de…

Tingué continuïtat fins el 1918, tot i que amb diversos noms Inicialment era coneguda com a Casa Macaya o Macaya-Marro 1902-06 En morir el primer, l’empresa passà a dir-se Marro-Soler i Cia 1906-08 En aquesta segona època fou contractat Ricard de Baños com a operador, el qual arribà a compartir la direcció amb Marro El 1908 Josep Maria Tarré entrà com a soci capitalista en substitució de Soler i la productora experimentà un altre canvi i passà a ser Marro i Tarré, S en C 1908-09 Amb l’arribada de Tarré rebé un fort impuls i obrí nous locals a Barcelona, i a Madrid inaugurà una sucursal Cap a…

Des del principi dels anys vint fins a la rendició del Japó el 1945 existí una activa indústria cinematogràfica a Corea, però cap de les pellícules que es feren no s’ha pogut conservar íntegrament fins a l’actualitat La primera pellícula coreana fou Uuirijeok gutu ‘La revenja’, 1919, i consistia en un kinodrama en què els actors feien la seva interpretació davant d’un fons sobre el qual es projectava un film Es considera que la pellícula més important de l’etapa muda és Arirang 1926, dirigida, protagonitzada i produïda per Na Un-kyu, un allegat contra l’imperialisme japonès que inspirà una…