Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista Defensor del cinema de gèneres, collaborà regularment amb els realitzadors Fernando Colomo Bajarse al moro , 1989 Alegre ma non troppo , 1994 El efecto mariposa , 1995, Josefina Molina Esquilache , 1989 Lo más natural , 1991 La Lola se va a los puertos , 1993 i Mariano Barroso Mi hermano del alma , 1994 Éxtasis , 1996 A partir del 1991 formà part d’un sòlid equip, integrat pel director Manuel Gómez Pereira i els guionistes…

Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas del destino…

Vida Format en el teatre amateur , es convertí en un autèntic mite mediàtic català Debutà com a professional al teatre Romea en la comèdia Colombe Jean Anouilh Feu el seu primer paper als escenaris el 1957 en Glòria i Amadeu, Societat Limitada Josep Maria Poblet La seva popularitat augmentà amb títols com ara Romeu de 5 a 9 1957, Lluís Elias i Valentí Moragues El llibertí 1958, Aldo De Benedetti Pum, pum i el va matar Antonio de Armenteras El nas d’en Cyrano Lluís Tejedor Ai, Joan, que descarriles Salvador Bonavia Que vagi de gust, senyor comissari 1962, Gilbert Laporte, etc Josep Maria de…

Vida Germà del distribuïdor Romà, el 1908 entrà a la casa Pathé d’operador del noticiari Pathé Journal , del qual arribà a ser el director Allà coincidí amb Alfred Fontanals, encarregat del laboratori, amb qui estigué associat durant tota la seva carrera cinematogràfica El 1914, any que deixà la Pathé, fou director de fotografia de La Festa del Blat Josep de Togores i fundà, amb l’actor Gerardo Peña, l’efímera productora Solà y Peña, per a la qual fotografià i codirigí, amb Domènec Ceret, En lucha contra el destino 1914 i A muerte por una mujer 1914 El mateix any fou contractat,…

Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen  Esa…

Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía  i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…

Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…

Vida Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el "Diari de Sabadell", que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra A partir del 1932, fou cap del Departament de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament de Sabadell El 1935 creà, juntament amb Llorenç Llobet…

Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el…

Vida Llicenciat en dret, d’estudiant participà en un Comitè de Cinema que rodà amb Pathé Baby un únic Noticiari Universitari 1935 Aviat s’inicià en la crítica cinematogràfica collaborant en publicacions com "Balmes" 1934, "Información Cinematográfica" 1936, "Alerta" 1942, "Destino" com a segon d’Àngel Zúñiga, "Cinema" 1946-48, "El cine americano" 1948, de la qual també fou director artístic, "Imágenes" 1945-61, "Revista Semanario de información, artes y letras" 1952-71, "Arte Nuevo Revista cinematográfica" 1958, "Objetivo" 1953-55, "Ensayos de cine" 1964, "Imagen y Sonido" 1963-75, "Eikonos"…