Resultats de la cerca

Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films com La febre d’…

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…

Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor Es casà en segones noces amb l'actriu Dolors Delhom A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre Treballà en…

Vida Des del 1941 collaborà com a crític cinematogràfic, teatral i literari en publicacions com "Radiocinema", "Solidaridad Nacional", "La Familia", "Verdad", "Cine-Arte" 1933-35, "Imágenes" 1945-61, "Espectáculos" 1953 i "Albatros", i també en emissores de ràdio Com a representant de la premsa barcelonina participà en dues convocatòries del Certamen Hispanoamericano de Cinematografía 1948 i 1950 Corresponsal del diari romà "Il Momento" i redactor cinematogràfic de l’Enciclopedia Espasa-Calpe, és autor de l’assaig Reflejos del cine 1953 Fou coguionista de Vida en sombras 1947-48, Llorenç…

Vida Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis , feu el guió de Surcos de sangre 1950, pellícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novella La dama gris de Herman Sudermann Collaborà amb H Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias 1952, una pellícula basada en la novella El…

Vida S’introduí en el món del cinema el 1925 a través de la Hispano Foxfilm, des d’on passà a la Paramount 1927, que el designà gerent del cine Coliseum 1929-35, que era gestionat per aquesta empresa Fou substituït per Gaspar Petit i Poll, tota una institució en l’àmbit barceloní de l’exhibició Després reingressà al Departament de Distribució de la companyia El 1942 deixà la Paramount i creà –amb dos empleats més de la casa, Salvador Vidal i Batet i Jaume Gallart i Català– la distribuïdora que portà, com a distintiu, les seves inicials CB Films Es constituí el 1943 i entre el 1952 i el 1983…

Vida Autodidacte, estudià disseny gràfic i llenguatge audiovisual A partir del 1973 intervingué com a autor i collaborador en la realització de films en formats subestàndard i vídeos experimentals Impulsà i coordinà el llarg collectiu En la ciudad 1975-76 restauració i reedició en vídeo, 1997 Juntament amb Eugènia Balcells, Manuel Huerga o Juan Bufill constituí el grup Film Vídeo Informació, que edità la revista "Visual" 1997-78, dos núm Per a la televisió realitzà l’assaig Marcel Duchamp entre nosaltres retard en vídeo 1986-87, llargmetratge experimental i el fresc Lecturas de Cirlot 1997-…

Vida Hereu del popular restaurant barceloní Los Caracoles, inicià la seva trajectòria artística a l’Orfeó Català, i gràcies a una beca estudià lírica a Itàlia i realitzà diverses gires com a cantant d’òpera i sarsuela Durant la postguerra debutà com a actor en Noche fantástica 1943, Lluís Marquina i Doce lunas de miel 1943, Ladislao Vajda fou contractat per l’Emisora Films i prestà el seu físic voluminós a diversos films dirigits per Ignasi F Iquino Turbante blanco 1943 Hombres sin honor 1944 Cabeza de hierro 1944 Una sombra en la ventana 1944 Ni pobre ni rico, sino todo lo…

Vida Fou director gerent d’Exclusivas Febrer y Blay Barcelona 1930, dedicada a la compravenda, lloguer i distribució de films de Filmófono de Madrid, Bavaria Film de Múnic, AAFA de Berlín, el noticiari francès Pathé Journal i les populars sèries de curts de dibuixos nord-americans També representà els aparells sonors de la Nacional Sono Films Installada a la rambla de Catalunya des del 1932, el 1935 l’empresa es convertí en Ediciones y Distribuciones Cinematográficas EDICI i el 1938 s’associà amb Ramon Balet i Raurich per fundar la productora Balet y Blay Producción y Distribución de…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…