Resultats de la cerca

De realitzador de televisió passà al cinema amb la pellícula French Dressing 1963 Melodramàtic i barroc, de la seva obra destaquen les adaptacions literàries i biogràfiques Music Lovers 1969, Women in Love 1969, The Devils 1970 i Savage Messiah 1972 Altres films seus són Boy Friend 1971, Mahler 1973, Tommy 1974, Lisztomania 1975, Valentino 1977, Altered States 1980, Crimes of Passion 1984, Gothic 1987, Whore 1990, etc Dirigí també el documental Ken Russell ‘In Search of the English Song’ 1997 i la pellícula de televisió Dogboys 1998

Fou, de primer, periodista, escriptor i guionista El 1948 inicià la seva filmografia amb I shot Jesse James , al qual seguiren films bèllics — The Steel Helmet 1950, Fixed Bayonets 1951, The Big Red One 1980, westerns — Run of the Arrow 1956, Forty Guns 1957 i policíacs — House of Bamboo 1955, The Crimson Kimono 1959, The Naked Kiss 1964, caracteritzats tots ells per un estil barroc i violent Arran dels problemes suscitats per White Dog 1982 als EUA, marxà a França, on rodà Les voleurs de la nuit 1984, Street of no Return 1989 i Madonna and the Dragon 1989

Estudià al Conservatori de música de Kíiv i el 1951 es graduà a l’Institut de Cinema de Moscou Realitzà alguns curts i quatre llargmetratges, fins que Teni zabytych predkov ‘L’ombra dels avantpassats oblidats’, 1964 obtingué una repercussió internacional gràcies al seu tractament visual oníric i barroc Posteriorment, el documental Kievskie freski ‘Els frescs de Kiev’, 1966 fou censurat per motius polítics i el 1973, després de realitzar Sayat Nova ‘El color de la grana’, 1969, fou detingut i condemnat a treballs forçats El 1984 reemprengué la seva obra amb Legenda o Suramskoj kreposti ‘La…

Després de treballar a la televisió del seu país i de rodar el primer llargmetratge, Catch Us if You Can 1965, es traslladà als EUA, on realitzà alguns films d’acció com Point Black 1967, Leo the Last 1970, per la qual rebé el premi al millor director del Festival de Canes, i Deliverance 1972, i del gènere fantàstic, com Zardoz 1973 i Exorcist II 1977, no exempts d’una certa dimensió personal Excalibur 1980, el seu millor film, rodat a Irlanda, és un recull ampli i barroc de les llegendes arturianes També ha dirigit The Emerald Forest 1985, Hope and Glory 1987, Where the Heart Is…

Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les…

Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…

Vida Format en un ambient de tradició musical, de petit s’installà a Manresa i estudià al Conservatori de Manresa i al de Barcelona El 1976 marxà de gira a Noruega amb l’orquestra de Lluís Rovira i estudià a l’Acadèmia Harstad Feu de professor de l’escola de música L’Esclat, de Manresa A Barcelona formà part de l’equip de Lluís Llach, com a intèrpret de violoncel i com a arranjador i productor També formà part del grup Blaumarí, amb el qual tingué el seu primer contacte amb la composició cinematogràfica Josep Maria López i Llaví li encarregà la banda del curt Cap de Quers 1988 Llach l’…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El…

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…

Les seves primeres manifestacions, paralleles a les d’altres països, s’originen al final del segle XIX amb Arrivo del treno nella stazione di Milano 1896 Després adoptà ràpidament el caràcter monumentalista i espectacular que el caracterizà en la seva primera etapa L’any 1904 l’inventor Filoteo Alberini formà, juntament amb Santoni, la productora Manifattura Cinematografica Alberini e Santoni, realitzadora de La presa di Roma 1905, film que inaugurà la sèrie historicoespectacular continuada per Gli ultimi giorni di Pompei 1908, d’Arturo Ambrosio, Spartaco o il gladiatore della Tracia 1912, de…