Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
asincronisme
Cinematografia
Trencament de la correspondència lògica de les imatges amb els sons que, les acompanyen.
La seva utilització estètica, que s’insereix en les lleis generals del contrapunt entre veu i imatge, ha esdevingut d’una considerable importància expressiva
Robert Duvall
Cinematografia
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Dotat d’una expressió inquietant, interpretà moltes pellícules com a secundari, palesant una excellent vena dramàtica A partir de The Godfather 1972, de FF Coppola, començà una cursa ascendent en què arribà a ser protagonista d’alguns films Algunes de les seves pellícules més destacades són Captain Newman 1963, The Detective 1968, Joe Kidd 1972, The Godfather, part II 1974, Apocalypse now 1979, Hotel Colonial 1987, The Paper 1994, i A Scarlett Letter 1995 També ha intepretat The Gingerbread Man 1998, Deep Impact 1998, A Civil Action 1998, Gone in Sixty Seconds 2000, The 6th Day 2000, John Q…
Béla Tarr
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic hongarès.
Els seus primers treballs foren documentals sobre la vida de la classe treballadora, i el 1980 debutà amb Szabadgyalog ‘L’intrús’ Panelkopesolat Gent prefabricada, 1981 fou la primera pellícula en què treballà amb actors professionals en els papers principals Macbeth 1982 suposà un canvi radical d’estil, ja que es dividia només en dos actes, un de cinc minuts abans dels crèdits i un segon de cinquanta-set minuts de durada Aquest film marcà les bases estètiques de la seva filmografia posterior, caracteritzada per primers plans de gran impacte, plans mitjans abstractes i plans generals…
Rafael Banquells Garafulla
Cinematografia
Actor.
Vida De petit visqué a Mèxic, on el seu pare Roberto feia de baríton de sarsuela A Barcelona cursà estudis primaris i es professionalitzà en el teatre i el cinema El seu primer film fou Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo En una gira per Hispanoamèrica s’installà a Mèxic el 1942 i realitzà el primer film, Secreto eterno Carlos Orellana, amb el pseudònim d’Armando Dávila, que només utilitzà en aquesta ocasió Fins a la dècada de 1970 interpretà més de cinquanta títols, la majoria com a secundari, que alternà amb els escenaris, la ràdio i la televisió Es naturalitzà mexicà El 1974, amb August…
Estudis Isasi
Cinematografia
Estudis de rodatge creats pel director i productor Antonio Isasi-Isasmendi a Esplugues de Llobregat, al final del 1968.
Per tal de poder rodar els seus films el director creà el 1955 la seva pròpia marca Isasi PC Cansat de les dificultats i els costos econòmics que li suposava el lloguer de diversos estudis de rodatge, es decidí a aixecar-ne uns de propis per al rodatge de films propis, però també per produir-ne de més modestos mitjançant la marca filial Diagonal Films, creada amb Antoni Irles Els estudis disposaven de cinc escenaris amb una capacitat de producció d’unes dotze cintes l’any de mitjana També es dotà d’una plantilla de personal fix, una piscina de rodatge de 3 m de profunditat installacions…
Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola
Cinematografia
Institució fundada el 1915 a les oficines de la Pathé Frères de Barcelona amb la finalitat d’agrupar els distribuïdors.
El seu precedent fou l’Associació de Fabricants, Representants i Llogadors de Pellícules creada al final del 1913 i presidida per Andreu Cabot i Puig, que fou suspesa el 1914 Els socis Josep Muntañola i Piera, Giuseppe Miraglia i Baltasar Abadal redactaren un reglament en el qual la societat assegurava estar destinada a vetllar pels interessos generals de la cinematografia i pels socis que la formaven La Mútua es comprometia a negociar amb els poders públics, sense interferir en l’organització del negoci de cadascun dels socis Podien formar part de la institució tots els…
Omar Sharif
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic egipci Omar al-Sharif.
Nascut Michel Demitri Shalhoub d’una família cristiana d’origen siriolibanès, després de graduar-se en matemàtiques i física a la Universitat del Caire entrà al negoci familiar de comerç de fusta, que abandonà per dedicar-se a la interpretació El 1954 debutà en el cinema amb la pellícula Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, del realitzador egipci Youssef Chahine , en la qual conegué la seva futura esposa Faten Hamama amb qui estigué casat del 1955 al 1974, la qual el portà a convertir-se a l’islam i canviar de nom Esdevingut una celebritat en el cinema egipci, el 1962 la seva actuació a…
Josep Serra i Estruch
Cinematografia
Pedagog, cineasta amateur i promotor cultural.
Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines "Avant" i "Superació" després "Catalunya" Melilla, 1942, 7 núm, "L’Ocell de Paper" Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i "Per Catalunya" 1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular…
Lluís Racionero i Grau
CCMA
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Economista i escriptor en català i castellà.
Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…
, ,
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1975.
Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-Dolz, Josep…