Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Hal Ashby
Cinematografia
Realitzador i tècnic cinematogràfic nord-americà.
Expert en la tècnica del muntatge, el 1967 obtingué un Oscar i tres anys després dirigí el seu primer film Àcid observador de la societat nord-americana, realitzà entre d’altres The last detail 1973, Bound for glory 1976, Coming Home 1977, guanyadora de dos Oscar, i Being There 1979
Frank Capra
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fou gagman dels estudis Hal Roach i director de films còmics de Harry Langdon 1926-27 Autor de les comèdies més representatives del New Deal de Roosevelt i portaveu de l’"optimisme crític” del cinema americà entre el 1932 i el 1941, amb It Happened One Night 1934, Mr Deeds Goes to Town 1936, You Can't Take It with You 1938, Mr Smith Goes to Washington 1939, It's a Wonderful Life 1946, A Hole in the Head 1959, etc Jubilat el 1961, el 1971 publicà l’autobiografia The Name Above the Title
Gwyneth Paltrow
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla del director i productor Bruce Paltrow i de l’actriu Blythe Danner, debutà al costat de John Travolta a Shout 1991, de JHornaday Després d’interpretar el paper de Wendy a Hook 1991, de SSpielberg, i les pellícules Flesh and Bone 1993, de SKloves, Jefferson in Paris 1995, de JIvory, Moonlight and Valentino 1995, de PAnspaugh, Seven 1995, de DFincher, o The Pallbearer 1996, de MReeves, es forjà la seva imatge d’actriu de papers que combinen un físic atractiu amb personatges tímids i acomplexats Emma 1996, de DMcGrath, adaptació d’una novella de Jane Austen, li oferí el primer…
Roger Moore

Roger Moore en el paper de James Bond
Cinematografia
Actor de cinema i de televisió anglès.
Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery en el paper de James Bond, personatge que…
Abbas Kiarostami
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh ‘El pa i Alley’, 1970 Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges Lebassi Baraye Arossi ‘Un vestit de casament’, 1976, Rah Hal-e Yek ‘Solució número 1’, 1978, Hamsarayan ‘El cor’, 1982, Khane-ye doust kodjast 'On és la casa del meu amic', 1987, que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab ‘Deures’, 1989 Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up 2010, Zendegi va digar hich 'La vida, i res més', 1992, Zire darakhatan zeyton ‘A través…
Burt Reynolds

Burt Reynolds
(CC0)
Cinematografia
Actor i director de cinema nord-americà.
Després que les lesions estronquessin la seva carrera com a jugador professional de futbol americà, es guanyà la vida amb ocupacions diverses, entre d’altres actuacions en espots de televisió, que li obriren el camí com a actor en sèries Dan August , 1970-71 i en el cinema El físic atlètic d’acusada masculinitat i l’aspecte entre afable i desafiant el convertiren en un actor molt popular en pellícules d’acció, entre les quals hi ha diversos westerns Navajo Joe , 1966, de Sergio Corbucci 100 Rifles, 1969, de Tom Gries Sam Whiskey, 1969, d’Arnold Laven, i altres films com ara White…
Coses que no et vaig dir mai
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 88 min., dirigida per Isabel Coixet i Castillo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Eddie Saeta Lluís Miñarro, Barcelona, Carbó Films EUA ARGUMENT I GUIÓ ICoixet FOTOGRAFIA Teresa Medina Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mark Rosenblatt MUNTATGE Kathryn Himoff MÚSICA Alfonso Vilallonga SO Dominick De Stefano INTERPRETACIÓ Lily Taylor Ann, Andrew Mc Carthy Don Henderson, Alexis Arquette Paul, Debi Mazar Diane, Leslie Mann Laurie, Richard Edson Steve, Seymour Cassel Frank, Linda Ruth Goertz Aurora ESTRENA Barcelona, 26041996 07051998 en català, Madrid, 03051996 PREMIS Sant Jordi de Cinematografia 1997 millor film espanyol, Praga…
Jane Fonda
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla d’ Henry Fonda , treballà a Broadway i estudià a l’Actor’s Studio Destacà com a protagonista de Tall Story 1960, de Joshua Logan, però la popularitat li arribà arran del matrimoni amb el director francès Roger Vadim 1965-73, del qual protagonitzà La ronde 1965 i Barbarella 1968 Aquests anys actuà també a les ordres de Sydney Pollack They Shoot Horses, don’t They , 1968 i de Jean-Luc Godard Tout va bien , 1972 El 1972 i el 1978 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Klute 1971, d’Alan J Pakula, i Coming Home 1978, de Hal Ashby, respectivament Altres films seus són A…
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…
cinema nord-americà
Cinematografia
Cinema produït als EUA.
Començà amb les experiències d’Edison amb el seu cinetoscopi 1891 i els perfeccionaments posteriors de Lumière, que permetien la projecció sobre pantalla 1895 Ja el 1903 es produí una obra arrodonida The Great Traing Robbery , d’Edwin S Porter El treball artesanal deixà pas a una incipient indústria que acaparava mercats i orientava gusts Per anullar competències hom importà alguns talents europeus Maurice Stiller, Greta Garbo, Eric von Stroheim, FW Murnau, Josef von Sternberg, Ernst Lubitsch, entre altres, i es desenvoluparen uns gèneres determinats comèdia burlesca, melodrama de fulletó…