Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Kōzaburō Yoshimura
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic japonès.
Hereu de K Mizoguchi, alternà films històrics com Genji Monogatari ‘Els contes de Genji’, 1951, premiat a Canes, amb temes contemporanis Konzi 1961, Onna no Kunsko ‘Decoració per dona’, 1961, Sono yo wa wasurenai ‘Mai no podré oblidar aquella nit’, 1962, Uso ‘Mentida’, 1963, etc
Cinema Rescat
Cinematografia
Revista publicada a Mataró des del 1997, amb periodicitat semestral, per l’entitat homònima.
Duu el subtítol "Investigació, recerca i recuperació del patrimoni cinematogràfic català" Ha tingut com a redactors en cap Josep Estivill, Pedro Nogales i Ana Fernández, i la major part dels collaboradors són membres de l’entitat, com els socis d’honor Joan Francesc de Lasa, Tomàs Mallol i Miquel Porter Sovintegen els números monogràfics i els dossiers centrats en els objectius fundacionals, sense oblidar una voluntat cohesionadora del cinema que es fa als Països Catalans
El difunto es un vivo
Cinematografia
Pel·lícula del 1941; ficció de 78 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima 1939 de Francisco Prada i IFIquino GUIÓ IFIquino FOTOGRAFIA Isidoro Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José Ruiz de Azagra, Cançó pupupidu, de Joan Durany i Alemany, lletra de FPrada i IFIquino SO Clemente Wilde INTERPRETACIÓ Antonio Vico el pare, la mare, Don Heliodoro, Fulgencio i Inocencio, Mary Santamaría Elsa, Guadalupe Muñoz Sampedro Restituta, Luis Porredón Mauricio, Francisco Martínez Soria Luquita, Alberto López…
Coses que no et vaig dir mai
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 88 min., dirigida per Isabel Coixet i Castillo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Eddie Saeta Lluís Miñarro, Barcelona, Carbó Films EUA ARGUMENT I GUIÓ ICoixet FOTOGRAFIA Teresa Medina Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mark Rosenblatt MUNTATGE Kathryn Himoff MÚSICA Alfonso Vilallonga SO Dominick De Stefano INTERPRETACIÓ Lily Taylor Ann, Andrew Mc Carthy Don Henderson, Alexis Arquette Paul, Debi Mazar Diane, Leslie Mann Laurie, Richard Edson Steve, Seymour Cassel Frank, Linda Ruth Goertz Aurora ESTRENA Barcelona, 26041996 07051998 en català, Madrid, 03051996 PREMIS Sant Jordi de Cinematografia 1997 millor film espanyol, Praga…
Reus Deportiu - Secció de Cinema Amateur
Cinematografia
Col·lectiu creat el 1956 dins de l’entitat esportiva i que reuní els socis del club que des del final de la guerra civil s’havien interessat pel cinema.
Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de…
cinema i esport

El director cinematogràfic Fructuós Gelabert (a la dreta) uní cinema i esport i dirigí pel·lícules de temàtica automobilística
Enciclopèdia Catalana
Cinematografia
Esport general
Malgrat que la projecció pública realitzada el 28 de desembre de 1895 pels germans Lumière en el cafè Indien parisenc es considera l’inici de la cinematografia, la gènesi del cinema és anterior i la base molt més il·lustrada que els barracons on es va popularitzar.
D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…
Jordi Tusell i Coll
Cinematografia
Productor.
Vida Cunyat de Fèlix Millet i Maristany, un dels grans mecenes de la cultura catalana durant el franquisme, s’associà a l’empresa Estela Films, creada per Millet a Barcelona el 1948 per impulsar la producció del llarg d’animació Érase una vez La Cenicienta 1948-50, dirigit per Josep Escobar i inicialment registrat per Baguñà Hermanos Arran dels problemes que tingué el film, la productora es traslladà a Madrid per canalitzar les inquietuds cinematogràfiques dels militants d’Acció Catòlica, d’acord amb el mateix model impulsat a Itàlia per la Democràcia Cristiana…
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…