Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Caramellas
Cinematografia
Pel·lícula del 1928-1929; ficció de dirigida per Josep Amich i Bert, Amichatis.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producción Nacional de Films Barcelona GUIÓ JAmich i Bert FOTOGRAFIA Giuseppe Sessia blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Elòdia Domènech Miss Catalunya, Enric Guitart Pepe, Emília Amat Anita, Josep Maria Blanco Enric, Eduardo Beritz, José Andechaga ESTRENA Barcelona, 30041929 Sinopsi Miss Catalunya, dependenta d’un comerç de Barcelona, festeja amb Pepe, també dependent, que ambiciona triomfar com a cantant Mentre passegen per Montjuïc són observats per Enric, un jove benestant i seductor, que decideix conquerir la noia Aprofitant que el nuvi ha d’absentar-se de la…
Muerte al amanecer
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 95 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide, PC JMForn, Barcelona ARGUMENT El inocente de Mario Lacruz GUIÓ MLacruz, JMForn FOTOGRAFIA Antonio Macasoli blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Espinosa MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Delise, José María Rodero Doria, Nadia Gray Victoria, Pedro Porcel inspector, Josep Maria Cafarell Costa, Sun de Sanders Lina, Vicente Soler Santos, Fèlix de Pomés Montevidei ESTRENA Barcelona, 23051961 Sinopsi Dos policies detenen el pianista Virgilio Delise creient-lo culpable de l’assassinat del seu…
Mater amatísima
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980; ficció de 93 min., dirigida per Josep Anton Salgot i Vila.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona ARGUMENT Josep Joan Bigas Luna GUIÓ JASalgot, JRodríguez Jordana FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MÚSICA Vangelis INTERPRETACIÓ Victoria Abril Clara, Julito de la Cruz Juan, Jaume Sorribas Ramón, Consol Tura Ana, Carme Contreras la mare d’Ana, Carles Lucena el pare d’Ana ESTRENA Madrid,19051980, Barcelona, 30011981 PREMIS Sorrento Itàlia 1982 Agis - Banca Nazionale del Lavoro al millor film, Brusselles 1980 finalista de L’Âge d’Or Sinopsi Clara és una dona independent que treballa…
El amor brujo
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 103 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films RB Barcelona per a Exclusivas Floralva ARGUMENT I REFERENT LITERARI L’obra homònima de Manuel de Falla i Gregorio Martínez Sierra GUIÓ José Antonio Medrano, José Caballero Bonald, FRovira Beleta FOTOGRAFIA Gabor Pogani Eastmancolor, Techniscope MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Versió lliure de l’obra de M de Falla i GMartínez Sierra, adaptada per Ernesto Halffter SO ACárdenas INTERPRETACIÓ Antonio Gades Antonio, La Polaca Candela, Rafael de Córdova Diego, Morucha Lucía, Nuria Torray Soledad, José Manuel Martín Lorenzo, Fernando Sánchez Polack el pare…
El difunto es un vivo
Cinematografia
Pel·lícula del 1941; ficció de 78 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima 1939 de Francisco Prada i IFIquino GUIÓ IFIquino FOTOGRAFIA Isidoro Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José Ruiz de Azagra, Cançó pupupidu, de Joan Durany i Alemany, lletra de FPrada i IFIquino SO Clemente Wilde INTERPRETACIÓ Antonio Vico el pare, la mare, Don Heliodoro, Fulgencio i Inocencio, Mary Santamaría Elsa, Guadalupe Muñoz Sampedro Restituta, Luis Porredón Mauricio, Francisco Martínez Soria Luquita, Alberto López…
trucatge
Cinematografia
Tècnica cinematogràfica consistent en l’obtenció d’imatges diferents de les impressionades realment i que s’utilitza directament durant el rodatge o després en el laboratori, mitjançant modificacions òptiques, sobreimpressions, etc.
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 16 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ Rde Baños, AMarro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Juan ESTRENA Barcelona, 30101908 Sinopsi Don Juan Tenorio i Don Luis Mejía s’han citat davant de testimonis per decidir qui dels dos ha tingut més aventures amoroses durant l’any Guanya l’aposta Don Juan, que proposa un nou repte seduir Doña Ana, promesa de Don Luis, i una novícia, Doña Inés Aconseguit el seu primer objectiu, concerta,…
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1922; ficció de 112 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità Centellas, Pau Prou de…
Philip Glass
Música
Cinematografia
Compositor nord-americà.
Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…
,
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…