Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Abelard Trilla i Balagué
Cinematografia
Exhibidor, distribuïdor i empresari.
Vida Fill de l’industrial Jaume Trilla, fundador de la Rellotgeria Trilla, el 1911 s’introduí en el negoci cinematogràfic en companyia de Josep Fàbregas com a empresari dels cinemes Trilla i Excelsior L’any següent inaugurà el Diana, i poc després la xarxa de locals s’amplià amb la incorporació de la Sala Argentina i el Royal 1916 Dissolta la societat Empresa Diana, ingressà en el grup del Cinema Kursaal, de Joan Iglesias i Josep Planas, arran de la segona reforma del local, inaugurada el 1922 Més tard amplià les activitats formant part del consell d’administració de la…
Llei del cinema de Catalunya
Cinematografia
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el trenta de juny de 2010 que regula la producció i l’exhibició cinematogràfiques i dóna suport a la indústria del sector a Catalunya.
L’elaboració i l’aprovació de la Llei fou motivada, també, per la voluntat de subsanar la molt minsa oferta de pellícules en versió catalana, i aconseguir-ne la paritat amb les versions en castellà És previst que la disposició entri en vigor l’u de gener de 2011, amb una implantació gradual que ha de concloure l’any 2018 per tal de possibilitar-ne l’adaptació a les empreses distribuïdores En compliment amb la llei, la meitat de les còpies de les pellícules estrenades a Catalunya han d’estar doblades o subtitulades en català Hom n'exceptua les versions originals en una de les dues llengües, i…
Tomàs Parcerisa i Pujaló
Cinematografia
Exhibidor.
Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors…
Kim Ki-duk
Cinematografia
Director cinematogràfic sud-coreà.
Als disset anys deixà els estudis per guanyar-se la vida Després de cinc anys a l’exèrcit, ingressà en un seminari catòlic on treballà amb invidents El 1990 decidí dedicar-se a la pintura i anà a París, on descobrí el cinema Dos anys més tard començà a escriure guions, i el 1996 rodà el seu primer film, Ag-o ‘Cocodril’ Seguiren Yasaeng dongmul bohoguyeog ‘Animals salvatges’, 1997, rodat a França Paran daemun ‘La fonda del gabial’, 1998 Real Fiction 2000 Seom ‘L’illa’, 2000, pel qual rebé diversos premis i es donà a conèixer internacionalment Suchwiin bulmyeong ‘Adreça desconeguda…
Pere Balañà i Espinós
Cinematografia
Economia
Tauromàquia
Empresari de cinema i d’espectacles taurins.
Balañà començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e…
,
Rosa Vergés i Coma
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica.
Filla de l’editor Josep Vergés , es llicencià en història de l’art per les universitats de Barcelona i la Sorbona, i al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista S’introduí en el cinema el 1978 com a secretària de rodatge i ajudant de direcció de Vicente Aranda, Josep Anton Salgot, Francesc Betriu, Josep Joan Bigas Luna i Agustí Villaronga Coguionista d’ Un parell d’ous 1984, de Francesc Bellmunt , el 1989 dirigí el llargmetratge Boom Boom , que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1990 i el premi Goya 1991 a la…
,
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
© Fototeca.cat
Museu
Museologia
Historiografia
Cinematografia
Museu de Terrassa, creat el 1984 gràcies a una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, de l’ajuntament de Terrassa i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta…
,
Antoni Llorens i Olivé
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Llicenciat en història i estètica cinematogràfica per la Universitat de Valladolid i diplomat pel Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona, s’inicià en el cinema el 1958, quan la distribuïdora Ízaro Films obrí sucursal a Barcelona Després treballà successivament i amb diverses responsabilitats a Exclusivas Sánchez Ramade, Delta Films, Discentro, Bengala Films, Filmax, As Films, CB Films, UIP i José Frade Després d’aquest període d’aprenentage sobre el funcionament de les empreses del sector, el 1980 decidí crear la seva pròpia companyia, Lauren Films Técnicas Audiovisuales, amb seu…
Joan Verdaguer i Mota
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Representant de la casa Éclair des del 1907, el primer títol que posà en circulació fou Innocència robada Al cap de dos anys ja fundà la distribuïdora Verdaguer, el mateix any que participà en la creació de l’Iris Films amb el seu cunyat Andreu Cabot Dissolta la productora el 1911, s’installà en solitari representant en exclusiva per a l’Estat espanyol i Portugal les firmes italianes Aquila Films i Milano Films Després amplià la seva empresa amb una petita sala de projeccions, fins que el 1913 reestructurà la casa, que passà a dir-se Agencia General Cinematográfica J Verdaguer L’any…
CINESA
Cinematografia
Empresa exhibidora.
Fou creada a Barcelona el 1958 i batejada així per Joaquim Viola i Sauret, advocat de l’empresa i més tard alcalde de Barcelona La fundà Alfredo Matas Salinas que en fou conseller delegat, amb la finalitat d’explotar a l’Estat espanyol el sistema de projecció Cinerama, presentat als teatres Nuevo de Barcelona i Albéniz de Madrid el 1958 Josep Fulgarolas i Arquer en fou el president, i Jaume Castell i Lastortras el sotspresident, i el grup fundador es completà amb els propietaris del cine Pelayo Valentí Toscas i Fargas, Joan P Blanch i Prunas, Miquel Pallarès i Serra, etc La complexitat…