Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
formalització
Filosofia
Procés en virtut del qual hom especifica, mitjançant un metallenguatge , l’estructura d’un llenguatge.
Són formalitzables tant el llenguatge ordinari o cadascun dels seus aspectes l’esportiu, el social, el literari, etc com el filosòfic, el científic, el matemàtic, el lògic, etc La formalització exigeix que hom enumeri tots els signes no definits del llenguatge escollit, especifiqui les condicions en què una fórmula concreta pertany a aquest llenguatge i presenti tant els axiomes usats com a premisses com les regles d’inferència acceptades per fer deduccions en el tal llenguatge
filosofia del dret
Filosofia
Branca de la filosofia ètica que cerca d’establir una teoria de la justícia i dels valors jurídics, així com també una teoria general del dret i de la ciència jurídica, tot vinculat a una certa concepció del projecte de l’home sobre la societat.
Fortament lligada i quasi identificada històricament, amb el jusnaturalisme, la filosofia del dret, sota l’impacte dels positivismes, centra avui bàsicament la seva recerca en una ontologia jurídica en el sentit de comprensió totalitzadora del fenomen jurídic i en una axiologia com a teoria de la justícia i dels valors jurídics Alguns aspectes de la temàtica tradicional de la filosofia del dret han desembocat en sectors amb metodologia específica, com la lògica jurídica, mentre que uns altres s’han desenvolupat en disciplines independitzades, com la ciència jurídica anàlisi…
principi d’individuació
Filosofia
Principi o raó explicativa del fet que un ésser concret tingui una existència específica i singular.
Plantejat per Aristòtil, que hi donà solucions diverses, el tema fou debatut per l’escolàstica per motius cristològics Per a Tomàs d’Aquino, aquest principi era constituït per la matèria primera quantificada per a Duns Escot, era d’ordre ontològic i s’expressava en l' ecceïtat per a Occam, contràriament, el problema era inexistent, atesa la seva actitud nominalista Modernament, Leibniz se n'ocupà, i el resolgué adés en el pla de l’essència, adés en el de l’espai i el temps, solució, aquesta última, que propugna Schopenhauer
utilitarisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral en el principi de la utilitat, individual o general.
Bé que tradicionalment hom ha referit sovint l’utilitarisme a l’hedonisme d’Aristip, a l’eudemonisme antic i àdhuc a la teoria de Hobbes, convé restringir l’aplicació del terme al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants JBentham, JMill, JStuart Mill i HSpencer Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers l’objecte de tota moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius intensitat, durada, etc, sense establir cap…
voluntat
Filosofia
Psicologia
Facultat, o dimensió específica de l’ésser humà a la qual hom refereix (en el seu sentit psicològic) uns determinats fenòmens psíquics.
És vista des d’una perspectiva ètica com a seu i fonament de la conducta moral i de la qual hom ha fet àdhuc en una interpretació metafisicovoluntarista del món principi darrer i absolut de la realitat Psicològicament, per exemple, la voluntat sol ésser entesa com a integrada per un primer moment de reflexió sobre el fet i l’objecte de l’acció, amb una corresponent deliberació sobre el camí a seguir o els mitjans de què hom s’ha de servir, seguida del moment de l’elecció del camí o dels mitjans concrets i del de la realització final de l’acció abans dita També psicològicament, d’altra banda,…
formalment
Filosofia
Terme amb què hom expressa que un contingut és inclòs d’una manera pròpia i específica en un concepte, és a dir, entenent aquest com a tal.
Hom sol contraposar-lo a materialment l’ésser i el bé són materialment idèntics però formalment diferents, a virtualment l’efecte és inclòs virtualment, però no formalment, en la causa i a eminentment la racionalitat pertany formalment a l’home i eminentment a Déu
creença
Filosofia
Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.
Molt sovint hom contraposa la creença a la certesa, en el sentit de simple opinió no verificada o no verificable En contexts religiosos i teològics, els termes fe 1 i creença són utilitzats de forma equivalent i, de fet, així s’esdevingué en tota la filosofia medieval, en la qual la creença era referida quasi exclusivament a Déu i les veritats de la revelació No fou fins a l’època moderna que hom desproveí aquest terme de connotacions teològiques, utilitzant-lo com més va més en contexts exclusivament filosòfics Així, per als racionalistes la creença era la conseqüència de l’evidència dels…
hermenèutica
Filosofia
Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.
Tot i que el sentit originari del terme podria fer pensar en una disciplina tècnica referida a la interpretació, en el context de la filosofia contemporània designa una disciplina filosòfica i, fins i tot, una manera de concebre la filosofia L’introductor de l’hermenèutica com a disciplina filosòfica fou GF Maier, però resultà més influent la tasca de Schleiermacher, el qual, amb la seva hermenèutica del Nou Testament, supera una posició merament filològica la interpretació ja no és oferta com a alguna cosa externa a allò interpretat La importància de l’hermenèutica al s XX és determinada…
teoria
Filosofia
Moment, aspecte o dimensió específica de l’activitat cognoscitiva, considerats com a diferents de la pràctica, però radicalment vinculats amb ella, per tal com tota elaboració especulativa sorgeix en l’àmbit d’una pràctica i una experiència determinades i en darrer terme s’hi orienta.
Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història, i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una respectiva…
marxisme
© Comunitat Europea
Economia
Filosofia
Política
Teoria social, econòmica i històrica de Karl Marx i Friedrich Engels i de llurs seguidors.
En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…