Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Alfred Julius Ayer
Filosofia
Filòsof i lògic anglès.
Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres 1946-59 La seva obra de joventut Language, Truth and Logic 1936, és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal ‘meaningless’ En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge 1940, Philosophical Essays 1954, The Problem of Knowledge 1956 i Philosophy and Language 1960— retorna als…
Charlie Dunbar Broad
Filosofia
Filòsof anglès.
Professor a Bristol, al Trinity College d’Oxford i a Cambridge Es dedicà als problemes epistemològics dins la línia neorealista Les seves obres principals són Scientific Thought 1923, The Mind and its Place in Nature 1925, Five Types of Ethical Theory 1930
Tomàs de York
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof franciscà.
Representant de l’escola d’Oxford, volgué sintetitzar en una summa de metafísica el Sapientiale aristotelisme, neoplatonisme, patrística i filosofia àrab sobretot d’Avicebró i jueva de fet, però, restà més aviat fidel a la tradició augustiniana, sense assolir el que s’havia proposat
occamisme
Filosofia
Corrent filosòfic variant de l’escolàstica, que derivà i prengué el nom de Guillem d'Occam, el qual es contraposa tant a l’escotisme com al tomisme
.
Extraordinàriament rigorós, incloïa pensadors molt influïts per Occam, però alhora força originals, preocupats per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic que aportaren valuosos descobriments fisicomatemàtics Cal destacar, a Oxford i a Cambridge, AWoodham i RHolkot i, a París, Gde Rimini, Jde Mirecourt, Nde Mirecourt, JBuridan, Ade Saxe, Nd’Oresme i MD’Inghen
Michael Sandel
Filosofia
Filòsof i comunicador.
Graduat per la Universitat de Brandeis 1975 i doctorat per la Universitat d’Oxford 1981, des del 1980 és professor a la Universitat de Harvard, des d’on la seva activitat docent ha obtingut un gran ressò a través de la confrontació dels grans dilemes ètics de la història de la filosofia amb qüestions actuals com ara la democràcia, el capitalisme, l’enginyeria genètica, la corrupció, la immigració, la violència contra les dones i molts altres Professor convidat a les universitats d’Oxford i a la Sorbona, la seva influència depassa l’àmbit acadèmic i s’ha introduït en…
Samuel Alexander
Filosofia
Filòsof australià.
Estudià a Melbourne i a Oxford, i fou professor a Manchester 1893-1924 Influït per Moore, Russell i el neorealisme, no reduí, tanmateix, la filosofia a l’anàlisi elaborà un sistema evolucionista i emergentista, segons el qual d’un espaitemps primordial emergeixen les restants qualitats de l’univers matèria, vida, esperit Déu seria la culminació d’aquest procés Escriví Moral Order and Progress 1888, Space, Time and Deity 1920 i Beauty and Other Forms of Value 1933
John Colet
Filosofia
Teòleg i humanista anglès.
Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina
John Florio
Filosofia
Humanista anglès.
Era fill de pare italià, protestant refugiat a Anglaterra Professor de llengües a Oxford, fou amic de Giordano Bruno Fou lector i professor d’italià a la cort de Jaume I Les seves obres més importants són un diccionari anglès-italià Worlde of Wordes , 1598 Queen Anna's New World of Words , 1611, edició augmentada, molt estimable, i la traducció anglesa 1603 dels assaigs de Montaigne, exemple òptim de prosa i origen de l’assaig anglès Introduí el Renaixement italià a la cort d’Elisabet I
Sarvepalli Radhakrishnan
© UN Photo/MH
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof indi.
Com a professor Mysore, 1918-21 Calcuta, 1921-31 i 1937-41 Oxford 1936-52 es dedicà a l’estudi de les religions orientals i al diàleg amb l’Occident Conseller de l’ONU i de la UNESCO 1931-39, ambaixador a la Unió Soviètica 1949-52, vicepresident de l’Índia 1951-62 i president 1962-67, lluità per l’abolició de les castes Entre les seves nombroses obres, cal destacar The Philosophy of Rabindranath Tagore 1918, An Idealist Wiew of Life 1932, Religion and Society 1947, etc
escola franciscana
Filosofia
Cristianisme
Direcció del pensament filosoficoteològic, pròpia dels franciscans medievals.
Fins a un cert punt hom la pot caracteritzar com a propera a l'augustinisme i en contraposició al tomisme escolàstica Hom sol distingir una escola franciscana antiga amb figures com Alexandre de Hales i Bonaventura, a París, i Robert Grosseteste i Tomàs de York, a Oxford, una altra de mitjana dins la qual es destaca John Peckham, adversari declarat de Tomàs d’Aquino i una altra de darrera el cap de la qual fou Joan Duns Escot A la darreria de l’edat mitjana la influència platònica derivà vers un conceptualisme que preparava el nominalisme i del qual és representant típic Guillem…