Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
Antoni Comellas i Cluet

Antoni Comellas i Cluet
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof.
Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic Sacerdot 1856, fou nomenat professor de llatí 1859 i de teologia 1862 al seminari de Solsona La seva explicació 1866 de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia 1880 i Introducción a la filosofía 1883 Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo de Baumstark…
Eusebi Colomer i Pous
Filosofia
Filòsof.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1941 Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia 1957 amb la tesi Nikolaus von Kues und Raimund Llull Berlín 1961 Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, de Magister i de Schola Lullistica S’interessà especialment per les relacions entre el pensament català i l’europeu del període de transició entre l’edat mitjana i el Renaixement Fou especialista també en Teilhard de Chardin i es dedicà als problemes de frontera entre la teologia i la filosofia, així com als derivats…
Robin George Collingwood
Filosofia
Filòsof anglès, professor a Oxford.
De tendència historicista i idealista, considera les diverses formes de l’experiència humana com a manifestacions de l’esperit en la història la investigació històrica esdevé, així, mètode filosòfic Les seves obres principals són An Essay on Philosophical Method 1933 i The New Leviathan 1942
Pandolfo Collenuccio
Filosofia
Història del dret
Polític, jurista i humanista italià.
Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute
John Colet
Filosofia
Teòleg i humanista anglès.
Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina
Jonas Cohn
Filosofia
Filòsof alemany, professor a Friburg.
De formació neokantiana, evolucionà cap a una posició pròxima al hegelianisme S'interessà per la relació entre la lògica i els valors i pel problema de la significació de la cultura actual Obres importants seves són Die Philosophie im Zeitalter des Spezialismus ‘La filosofia a l’època de l’especialització’, 1925 i Wertwissenschaft ‘Ciència del valor’, 1932-33
Morris Raphael Cohen
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor al City College de Nova York Format sota Josiah Royce i William James, formulà el principi de la polaritat, segons el qual, per a la determinació conceptual dels fenòmens, hom necessita la confluència d’elements oposats S'ocupà també de problemes d’ètica i de filosofia política i propugnà una normativitat d’aplicació situacional Les seves obres principals són Reason and Nature 1931 i Law and the Social Order 1933
Hermann Cohen
Filosofia
Filòsof alemany, fundador de l’escola neokantiana de Marburg (neokantisme).
Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del sentiment pur…
Antoni Codorniu
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1719 A la Universitat de Cervera formà part del cercle de Josep Finestres hom el pot considerar un representant típic de l’escolasticisme eclèctic del seu temps Fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Assolí fama com a predicador és autor d' El predicador evangélico 1740 Ferran VI li encarregà de recollir la informació sobre història civil i religiosa que trobés al bisbat de Girona Morí a l’exili, arran de l’expulsió dels jesuïtes del 1767 Escriví una biografia del bisbe de Vic Ramon de Marimon, publicada el 1763, un assaig dedicat al…
Pere Codina i Vilà
Filosofia
Filòsof.
Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc…