Resultats de la cerca

Anterior a Sòcrates, ensenyà principalment a l’Atenes democràtica i és l’exponent més significat de la sofística La motivació de la seva activitat filosoficopedagògica era l’ensenyament de la virtut Enfront de l’especulació física anterior, sosté un relativisme epistemològic “l’home és la mesura de totes les coses” que invalida tota ontologia i tot dogmatisme i porta a una actitud escèptica que afecta tots els camps del pensament excepte la moral Hom en conserva breus fragments

Segons Kant, el dogmatisme fou conreat per tota la metafísica anterior a ell, i en aquest sentit hom contraposa dogmatisme a criticisme En un sentit més ampli, hom parla de impròpiament del dogmatisme en oposició a l’escepticisme

La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna

Fou mestre difusor de l’Escola Lulliana de Barcelona i difusor del lullisme a Itàlia a Pàdua on a partir d’aleshores es constituí al voltant del bisbe Fantini Dandolo un important nucli lullista acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura Artis generalis , glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull que deixa traslluir la influència de les doctrines escatològiques, profètiques i espirituals imperants des del segle anterior en les tendències extremes del franciscanisme

Hom en diu realisme immediat si el subjecte intueix immediatament la transcendència de la realitat coneguda, i mediat si la descobreix només mitjançant un raonament Característic, en una o altra forma, de gairebé tota la filosofia anterior a Kant, el realisme ha estat revigoritzat al segle XX per la neoscolàstica Picard, Descoqs, Roland-Gosselin, Noel, Maritain, Gilson, el “realisme crític” i el “neorealisme” anglosaxons Pierce, Dewey, Moore, Laird, Montague, Alexander, Whitehead, Santayana, Wild, l’historicisme Dilthey, la fenomenologia Scheler, Hartmann i el marxisme en bloc

És considerat un dels fundadors del budisme mahāyāna En un dels seus escrits atacà el sistema de castes i sostingué que hom era brāhmaṇ per saviesa i no pas per naixença Escriví una biografia poètica de Buda, Buddhācharita , i una epopeia lírica del gènere kāvya, Saundarānanda ‘La bella beatitud’ L’estil, encara primitiu, és compensat per la mesura i la recerca poètica Li són atribuïts també reculls de contes, llibres de pensament religiós i el drama allegòric Śāriputra , important com a anterior als drames de Kālidāsa

La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior D’altra banda, per Henri Bergson el…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel seu caràcter…