Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Pierre Bayle
Filosofia
Literatura francesa
Pensador i escriptor francès.
Combaté la intolerància en matèria religiosa i les disputes teològiques o filosòfiques, que veia inútils El seu Dictionnaire historique et critique 1695-97 és considerat un precedent de la crítica històrica de l' Encyclopédie El pensament de Bayle ha estat interpretat molt diversament, des d’un escepticisme pur i simple fins a un fideisme racional basat en determinades veritats fonamentals de les quals hom no podria dubtar El Dictionnaire aconseguí deu edicions abans del 1760
teoria de la imitació
Filosofia
Doctrina segons la qual l’art consisteix a imitar.
En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament
superestructura
Economia
Filosofia
En el pensament marxista, conjunt d’institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infraestructura.
La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s’hi corresponen, tot i que hi pot actuar al damunt, i en determinades circumstàncies dominar-les, de manera que s’estableix una relació dialèctica entre base econòmica i superestructura D’entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l’estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d’una manera indirecta
anticipació
Filosofia
Segons els estoics i els epicurs, imatge o pensament del general que hom dóna espontàniament a la percepció del particular.
Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual…
fet
Filosofia
Allò que és o que succeeix realment.
Com a quelcom que ha estat fet factum, res gesta , sovint és entès també com a contingent facticitat, per tal com podria ésser altrament en aquest sentit Leibniz parla de veritats de fet , contraposició a veritats de raó lògicament necessàries, distinció que hom pot trobar recollida per Kant en els judicis a priori , com a oposats als judicis a posteriori Generalment hom distingeix els fets de les illusions o aparences i àdhuc dels fenòmens Tanmateix, fet i fenomen solen ésser entesos com a sinònims, sobretot respecte als fets naturals fenòmens o processos naturals Més enllà d’aquests, hom…
potència
Filosofia
Capacitat que un ésser té per a passar d’un estat a un altre, per a canviar, per a esdevenir quelcom de nou; es contraposa a acte
.
Pel fet que Aristòtil el primer a oferir un concepte i un estudi acurats de la potència apliqués també la idea als éssers que no són en moviment, hom ha pogut intentar d’identificar potència amb matèria i acte amb forma i, així, la matèria primera ha estat també anomenada potència pura tanmateix potència i acte comporten un caràcter dinàmic, mentre que matèria i forma expressen més aviat l’aspecte estàtic del real Per a l’escolàstica hi ha dos tipus de potència la potència lògica , o potència objectiva , que correspon a la simple no-repugnància d’una cosa a existir, i la potència real ,…
Wilhelm Dilthey
Wilhelm Dilthey
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof neocriticista alemany.
Intentà de completar l’obra de Kant amb una gnoseologia de les ciències de l’esperit i una crítica de la raó històrica separà radicalment, per llur contingut, les ciències de l’esperit i les ciències de la natura, i instaurà el mètode de l’autognòsia Selbstbesinnung , segons el qual són determinades les condicions de la consciència que permeten, amb una validesa universal, l’elevació de l’esperit a un nivell d’autonomia Negà tant el coneixement metafísic com el naturalisme i, cercant de superar un relativisme historicista, s’orientà cap a una filosofia de la vida La seva obra…
materialisme mecanicista
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, representat inicialment per La Mettrie i Holbach i, al segle XIX, per L.Büchner, K.Vogt i J.Moleschott, entre altres.
Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un coneixement…
motiu
Filosofia
Psicologia
Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.
Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques , tant…
natura humana
Filosofia
Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà, independentment de tota diferència històrica, ètnica o social i àdhuc prescindint del fet que puguin ésser, o no, de fet desenvolupades totes elles i íntegrament.
Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…