Resultats de la cerca

Representa, alhora, un esperit de respecte i d’amor al proïsme, un mitjà de transformació radical de les societats i una finalitat per a les persones Síntesi de la tesi de la violència justa i de l’antítesi de l’actitud misticolegalista, esdevé una teoria i una praxi política que lluita per l’alliberament de la humanitat per mitjans estranys a la violència Cal cercar-ne les arrels en la filosofia de l’Orient antic Lao Tse, Confuci i del cristianisme Diversos grups pacifistes quàquers, mennonites li donaren un caire inicialment religiós, que durà fins a la Revolució Francesa A partir d’…

Té el seu precedent en la noció de ορμἠ, emprada per Aristòtil per a designar aquelles accions que corresponen a un impuls natural, i pels estoics, que la conceptuaren com la capacitat d’esforçar-se o l’impuls generat en la consecució d’un objectiu En la filosofia moderna, tingué un cert relleu en alguns filòsofs d’importància Així, Hobbes l’utilitzà en un sentit mecànic, tot definint-lo com un moviment que es dóna en l’espai i en el temps, mesurable i que en l’home és determinat per la voluntat En Spinoza, constitueix l’esforç del real per a perseverar en l’ésser En els cossos inanimats…

Extraordinàriament rigorós, incloïa pensadors molt influïts per Occam, però alhora força originals, preocupats per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic que aportaren valuosos descobriments fisicomatemàtics Cal destacar, a Oxford i a Cambridge, AWoodham i RHolkot i, a París, Gde Rimini, Jde Mirecourt, Nde Mirecourt, JBuridan, Ade Saxe, Nd’Oresme i MD’Inghen

Exercí la medicina a Darmstadt, on tornà després d’exercir la docència a Tübingen, a causa de l’oposició que suscità la publicació de Kraft und Stoff ‘Força i matèria’, 1855 Aquest llibre, que aviat esdevingué famós, fou considerat l’exponent característic del monisme materialista que l’autor propugnava a través d’aquesta i de la resta de la seva obra, més de divulgació que no pas científica Natur und Geist ‘Natura i esperit’, 1876, Darwinismus und Sozialismus 1894

Força influent en la vida intellectual i política anglesa a través del periodisme i, sobretot, de la History of British India 1817, dura crítica de l’acció britànica en aquella colònia, dels Elements of Political Economy 1821, basats en la concepció econòmica de D Ricardo, i de l’ Analysis of the Phenomena of the Human Mind 1829, intent, inspirat en Bentham, d’explicació exclusivament associacionista del psiquisme i de la vida moral Pare del gran filòsof positivista John Stuart Mill

Després d’haver passat per una fase de radical idealisme fenomenològic, rebutjà 1945 la pretensió husserliana de l' epokhé i s’acostà a Heidegger Escriví, entre altres obres, Zum Problem der ontologischen Erfahrung ‘Sobre el problema de l’experiència ontològica’, 1949, Menschenspiel als Weltsymbol ‘El joc humà com a símbol còsmic’, 1960, Nietzsches Philosophie 1960, Traktat über die Gewalt des Menschen ‘Tractat sobre la força de l’home’, 1974 i els reculls pòstums Nähe und Distanz ‘Proximitat i distància’, 1975 i Sein und Mensch ‘Ésser i home’, 1977

L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una…

Havent estudiat filosofia, renuncià el doctorat per dedicar-se a l’acció Catòlic fervent, cercà les bases d’una revolució alhora econòmica i moral el personalisme Aquest, més que un sistema, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del “desordre establert” El 1932 fundà la revista Esprit , i fugí de situar el moviment com una “tercera força” centrista o demòcrata-liberal Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista Publicà, entre altres obres, Révolution personnaliste et communautaire 1934, Qu'est-ce que le…