Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
cogito, ergo sum
Filosofia
Fórmula que usà Descartes per a expressar la primera evidència filosòfica: l’existència del subjecte pensant, palesa àdhuc enmig del dubte metòdic.
En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme
Félix Ravaisson-Mollien
Filosofia
Filòsof francès.
És autor de valuosos estudis històrics i d’assaigs — De l’habitude 1838 n'és el més important— en els quals, tot unint doctrines d’Aristòtil, Schelling i Maine de Biran, interpretà la natura com una degradació de l’activitat lliure de l’esperit i de l’amor de Déu Espiritualista, considerà els hàbits com un estadi intermedi entre la vida espiritual i la inèrcia de la matèria clar precedent de Bergson
Faraḥ Antūn
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof cristià libanès.
El 1897 emigrà a Alexandria, on fundà la revista “Al-Ǧāmi'a” ‘La Societat’ El 1906 anà als EUA i de tornada a Egipte publicà diversos periòdics de curta durada, prohibits pels anglesos pel seu to nacionalista Literàriament influït pel Romanticisme, escriví drames històrics i traduí a l’àrab Pau i Virgínia Alexandria, 1903 de Bernardin de Saint-Pierre i la Vida de Jesús de Renan Alexandria, 1904 Com a filòsof polemitzà amb Muḥammad ‘Abduh en l’obra Ibn Rušd wa-falsafatuhu ‘Averroes i la seva filosofia’, Alexandria 1903
materialisme històric
Filosofia
Teoria, establerta per Marx i Engels, sobre el desenvolupament de les societats (marxisme).
Tot negant el paper determinant atribuït per l’idealisme als factors ideològics o polítics en el procés històric, el materialisme històric estableix que tota la història de la humanitat, a excepció dels seus estadis més primitius, ha estat una història de lluita de classes, i que aquestes classes són producte de les relacions de producció i intercanvi —és a dir, de la situació econòmica— de llurs èpoques i que, per tant, l’estructura econòmica de la societat és el fonament real a partir del qual s’expliquen la superestructura de les institucions jurídiques i polítiques i les formes de…
relativisme
Filosofia
Lògica
Tendència, doctrina, etc. , segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d’una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu per tal com el coneixement és vist com a purament relatiu al subjecte.
El relativisme és entès en sentit estricte pel que fa a l’ètica, en què el valor moral d’una acció o decisió és vist com a dependent de les circumstàncies, tant internes com externes, i relatiu a elles En un sentit logicoepistemològic, en canvi, hom en diu sovint subjectivisme quan aquest, tanmateix, no és entès com a referència a l’individu humà així l’expressió de Protàgores que “l’home és la mesura de totes les coses”, sinó en relació amb un subjecte humà genèric, hom parla més pròpiament d' antropologisme o relativisme antropològic D’altra banda, el relativisme rep altres tantes…
Zoltán Kodály
© Fototeca.cat
Filosofia
Música
Compositor, musicòleg i pensador hongarès.
Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà sistema harmònic acolorit, rica instrumentació, creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa Escriví peces musicals singspiels com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques La popularitat de les…
Yuval Noah Harari
Filosofia
Historiador i filòsof i israelià.
Doctorat en història per la Universitat d’Oxford 2002, és professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem S’especialitzà en història medieval i història militar, temàtica per la qual el 2011 rebé el premi Moncado pel conjunt dels seus articles Ha guanyat també el premi Polonsky a la creativitat i originalitat en humanitats de la Universitat Hebrea de Jerusalem 2009 i 2011 L’any 2014 publicà Sapiens A Brief History of Humankind , assaig sobre l’especificitat de l’ésser humà a partir de la confluència de factors biològics, culturals, tecnològics i simbòlics des d’una àmplia panoràmica històrica…
pitagorisme
Filosofia
Conjunt de doctrines atribuïdes indistintament a Pitàgores i als seus deixebles, la successió dels quals hom sol estimar que arriba fins a la primera meitat del segle IV aC.
Bé que Aristòtil, la font més valuosa que hom posseeix avui sobre el pitagorisme, es limità a fer-ne una exposició global, recentment hom ha intentat d’establir-hi diversos períodes històrics i de diferenciar-ne algunes figures més destacades Pel que fa al desenvolupament històric del pitagorisme, hom pot distingir entre l’època anterior i la posterior a les aportacions eleàtiques de Parmènides i Zenó, així com l’etapa més tardana, que hom coneix com a neopitagorisme sobre aquesta qüestió respecte cal esmentar també l’any 440 aC, que una segona revolta antipitagòrica a Crotona…
Benedetto Croce
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Política
Filòsof, historiador i polític italià.
Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la…
Montesquieu
© Fototeca.cat
Filosofia
Història del dret
Nom amb què és conegut Charles-Louis de Secondat, baró de La Brède i de Montesquieu, filòsof i jurista francès.
Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què inicià un…