Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
analític | analítica
Filosofia
Dit del raonament o de la proposició que és producte de l’anàlisi.
Juan de Mal Lara
Filosofia
Humanista.
Poeta, principalment en llatí Es formà a Salamanca i a Barcelona, i, installat novament a Sevilla, obrí l’Escuela de Humanidades y Gramática, on estudiaren gairebé tots els homes que més tard es destacaren en l’Escuela Sevillana No gaire original ni gaire profund, escriví la Philosophia vulgar 1568, d’inspiració erasmista, producte de l’interès que sentia envers la saviesa popular Deixeble, a Barcelona, de Francesc Escobar els anys 1545-47, refongué els comentaris del mestre al Progymnasmata d’Aftoni d’Antioquia en la seva edició de l’obra, In Aphtonii Progymnasmata scholia…
desmitització
Filosofia
Religió
Procés consistent a anul·lar els mites.
En ésser considerat el mite com a fruit d’una “malaltia del llenguatge” FM Müller, simple “producte de la imaginació” W Wundt o expressió d’una “fase imperfecta, embrionària i infantil del pensament humà” P Ehrenreich i com a quelcom contraposat al logos W Nestle, l’interès per la desmitització dominà el pensament filosoficoteològic de la fi del s XIX i del principi del XX Superada, tanmateix, aquesta perspectiva, que brollava d’una errònia comprensió del significat i el caràcter, connaturalment humans, del mite, hom accepta actualment que la veritable tasca del pensament no és…
materialisme històric
Filosofia
Teoria, establerta per Marx i Engels, sobre el desenvolupament de les societats (marxisme).
Tot negant el paper determinant atribuït per l’idealisme als factors ideològics o polítics en el procés històric, el materialisme històric estableix que tota la història de la humanitat, a excepció dels seus estadis més primitius, ha estat una història de lluita de classes, i que aquestes classes són producte de les relacions de producció i intercanvi —és a dir, de la situació econòmica— de llurs èpoques i que, per tant, l’estructura econòmica de la societat és el fonament real a partir del qual s’expliquen la superestructura de les institucions jurídiques i polítiques i les…
John Stuart Mill
Filosofia
Filòsof positivista anglès.
Combinà l’empirisme insular amb la sociologia de Saint-Simon i de Comte i també amb certs elements de l’idealisme hegelià Format en bona mesura a França, adquirí un gran prestigi en el seu país, on el 1865 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns Menà una lluita constant contra el dogmatisme i l’absolutisme A System of Logic 1843 traducció castellana feta a Barcelona, el 1853 és un atac contra tota fonamentació metafísica dels principis i les lleis universals segons ell són producte de l’únic procés lògic vàlid, la inducció , de la qual estudia detingudament els mètodes…
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…
Ernest Renan
Filosofia
Historiografia
Historiador i crític de les religions i filòsof francès.
Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics 1845 Installat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science , que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intellectual Collaborà en la Revue de deux mondes , es doctorà amb una tesi sobre Averrois 1852 i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France 1861-63 i des del 1870 Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique 1859 i Dialogues et fragments philosophiques 1876 Tanmateix la seva aportació…
Francis Bacon

Francis Bacon
Filosofia
Història
Filòsof i home d’estat anglès, baró de Verulam i vescomte de Saint Albans.
Filòsof i home d’estat anglès Estudià lleis a Cambridge i exercí diversos càrrecs polítics sota el regnat de Jaume I, entre ells el de lord chancellor El 1621, acusat de concussió, abandonà la vida política Fou un dels primers a prendre consciència de la significació històrica de les ciències i de com aquestes havien de transformar no solament la filosofia, sinó també la vida dels homes Per Bacon el saber ha de permetre a l’home de dominar la natura Bacon tractà, per això, d’unir les tradicions sàvia i menestral, fins aleshores separades La seva filosofia és basada, essencialment, en la…
modernitat
Filosofia
Conjunt d’idees i actituds oposades a les de l’antiguitat, l’edat mitjana o el període clàssic.
Si bé pot ésser fàcil constatar que hi ha un conjunt d’“idees modernes”, és molt més difícil fixar-ne els límits de l’aparició Les referències historiogràfiques caiguda de Bizanci i Revolució Francesa semblen massa convencionals hom pot trobar molts dels trets que caracteritzen el pensament modern en autors molt anteriors a aquesta data així, hom ha considerat l’any 1000 com el començament de la modernitat Aquesta tendència es contraposa a la dels que prenen la Illustració i la Revolució Francesa com a projecte pròpiament modern, amb la qual cosa els autors del segle XVII serien només…
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Història
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…
, ,