Resultats de la cerca

La llegenda identifica el personatge amb la misteriosa senyora del castell d’Aubinyà, guardiana de la frontera, que apareix sota la figura d’una dama vestida de blanc

La creença popular afirma que aquest estel anulla la influència màgica de la lluna durant tot el període

Pertanyent a una família noble, participà en la guerra de les Germanies, al bàndol nobiliari, i apareix com a continuador d’un dietari iniciat per Guillem Mir i actualment conservat a la Biblioteca Universitària de València ms 1492 del catàleg de Gutiérrez del Caño El fragment de què s’ocupa l’autor abraça del 1492 al 1503, i en algunes obres de referència de F Almarque, com Historiografía valenciana 1919, és atribuït sense fonaments a Gaspar Mascó El dietari conté informacions interessants i presenta, de vegades, l’òptica del seu autor respecte d’alguns problemes jurídics o legals El text…

Aquests episodis han variat amb el temps En l’esquema més repetit, l’escena figura un entaulat, amb un teló al fons que representa la casa de la vila Una cavalcada de figurants convida el públic a la festa, amb una tonada que interpreten dolçaina, tabalet, clarinet, guitarres i bandúrries La senyora rep el nom de la virreina obre la dansa amb el rector i és acompanyada pel seguici Quan acaben, se serveix un pastís d’on, en partir-lo, surt un nen vestit de diable, cosa que provoca el pànic Es presenta després una colla de gitanos o contrabandistes, que ballen El barber simula degollar un dels…

De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV…

No se’n sap pràcticament res, tret del fet que redactà un Libro de casos sucedidos en la ciudad de Valencia, tanto antiguos como modernos, en donde se hallarán muchas cosas curiosas y noticias de muchas fundaciones antiguas, y noticias de todos los vireyes, obispos y arzobispos des de el primero hasta el día de hoy , conservat actualment a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 49, núm 5 L’escrit d’Agramunt conté un pròleg, on l’autor justifica l’interès per deixar memòria escrita dels esdeveniments del seu temps, i, tot seguit, apareix una llista dels virreis valencians fins…

Ingressà en l’escrivania després del 1327 Ascendint pels seus diversos graus, l’any 1345 fou nomenat secretari, i el 1347 li fou confiat el segell secret L’any 1354 succeí Francesc de Prohom com a notari tinent els segells, ofici que tot seguit rebé el nom de protonotari El 1342 fou designat ambaixador per dissuadir el rei de França de prestar ajut al monarca de Mallorca, i l’any següent tornà a ser enviat a la cort francesa en missió reservada També fou tramès als reis de Navarra 1343 i Castella 1353 Portà el pes burocràtic dels afers derivats de les unions aragonesa i valenciana 1348-53, la…

Actualment, l’Arxiu Històric està installat en un edifici de la Casa de Maternitat, i garanteix tant la bona conservació com la consulta del fons en condicions excellents En comparació amb altres institucions homònimes de l’Estat, la Diputació de Barcelona fou extraordinàriament prolífica en la creació de serveis i organismes propis, justament per omplir els buits que deixava l’administració central i satisfer així les demandes econòmiques i socials locals Per aquesta raó, els fons de l’arxiu de la Diputació són rics i variats, malgrat que tenen les mateixes competències que arreu Les sèries…

Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada Conseller de l’…

Desenvolupament enciclopèdic Lluís Nicolau i d’Olwer fou el primer que atribuí l’autoria d’aquest poema a l’abat Oliba de Ripoll L’ Epicedion traspua certa ambició literària Compost en versos de deu síllabes, reproduint el ritme dels asclepiadeus menors catalèctics, es divideix en 24 estrofes de quatre versos, amb les lletres inicials de cada una seguint l’ordre alfabètic de la A a la Z Ramon Borrell de Barcelona i l’abat Oliba mantingueren una sincera amistat, fins a l’extrem que el comte encarregà l’educació del seu fill, el futur Berenguer Ramon I, a l’abat de Ripoll Mort el comte, Oliba…