Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
Andreu Martí i Sanz
Historiografia catalana
Clergue beneficiat de la col·legiata de Gandia, capellà de l’exconvent de Sant Roc i arxiver municipal.
Vida i obra La seva producció historiogràfica aparegué en el setmanari Revista de Gandía , del qual era redactor A partir del 1929, hi publicà la sèrie d’articles sota el títol de “Polvillo de antaño”, que es remunten al passat medieval de la vila, on comenta curiositats històriques esparses d’interès per a l’ampli públic del setmanari L’any 1932 hi publicà Apuntes históricos del exconvento de San Roque de Gandía , on prengué com a base els escrits de Pasqual Sanz i Forés, i Apuntes históricos de la Iglesia de San José del Arrabal de Gandía L’any 1932 Revista de…
Joan Francesc
Historiografia catalana
Cronista i possible eclesiàstic vinculat amb la seu de Barcelona, ja que demostrà conèixer-ne molts detalls.
Vida i obra És l’autor del Llibre de les nobleses dels reis , manuscrit conservat actualment a la Biblioteca de Catalunya És gairebé desconegut, i fins i tot no se sap si el cognom era en realitat el nom de fonts en qualsevol cas, és el que l’autor s’atribueix en el pròleg de l’obra Un dels propietaris del manuscrit, Alexandre de Cartellà 1618, hi afegí el de Joan, anteposat al de Francesc, tot i que podria tractar-se d’una mala lectura de l’original «Jo Francesc» El Llibre de les nobleses dels reis és un enfilall de cròniques i textos, catalans o traduïts, molts dels quals ara…
Francesc Selma
Historiografia catalana
Erudit.
Capellà, fou doctor en teologia i rector de l’església parroquial de Catí Entre els seus treballs hi ha una carta a Agustí Sales sobre l’estança de sant Vicent Ferrer a Catí, que després posseí J Pastor i Fuster Biblioteca valenciana , tom II, 1830 i diverses obres sobre religió, en especial sobre el santuari de la Mare de Déu de l’Avellà, i la imatge que s’hi venera amb aquesta advocació Historia del santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vellà, sita en el término de la villa real de Catí, obispado de Tortosa, en el reyno de Valencia…
Ignasi Savalls i Peres
Historiografia catalana
Erudit.
Frare trinitari calçat, mestre en arts, doctor en teologia, visitador general de la província d’Aragó, ministre dels convents de Llíria i de València, examinador sinodal dels bisbats d’Almeria i de Còrdova, fou també cronista general de l’orde Com a tal, s’encarregà d’acabar la Biblioteca valentina que deixà inacabada Josep Rodríguez 1747 Hi afegí només una breu Addición , que arriba fins el 1710 Arran de la guerra de Successió es traslladà a Andalusia D’un cert interès per a la historiografia són els Triunfos de la luz contra las obscuras tinieblas de la heregía 1708, on …
Melcior Miralles
Historiografia catalana
Cronista.
Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466, i en tornar a València ocupà el càrrec de sotssagristà de la catedral Se li atribueix la confecció del text que, ara com ara, és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del s XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD…
Joaquim Aierdi
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista, dietarista i prevere beneficiat de la seu de València.
Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…
,
Vicent Miravall i Florcadell
Historiografia catalana
Polemista.
Vida i obra Eclesiàstic i doctor en dret civil i canònic, fou nomenat ardiaca major i canonge de Vic, però no ocupà el càrrec És autor de Tortosa ciudad fidelíssima y exemplar 1641, obra dedicada a Jerónimo de Villanueva, protonotari del Regne d’Aragó, secretari d’Estat i dels consells d’Aragó i de Guerra El llibre s’obre amb un gravat impressionant del flamenc Jan de Noort la ciutat de Tortosa es defensa presidida per Mart amb una llegenda que diu Pulchrior ex flamma seditionis L’obra inclou censures dels cronistes J Pellicer de Tovar i Gil González Dávila, i un sonet del germà del primer,…
Manuel Cazurro y Ruiz
Historiografia catalana
Arqueòleg, prehistoriador i naturalista.
Vida i obra Alumne de la Institución Libre de Enseñanza i becat durant tres anys 1894-97 al laboratori ictiològic de Nàpols i a l’Institut Oceanogràfic de Mònaco, fou un excellent naturalista, preferentment geòleg, i catedràtic d’història natural a l’Institut de Girona 1897-1913 La seva recerca té dos vessants perfectament marcats la prehistòria i l’arqueologia Es dedicà activament a la prehistòria amb investigacions sobre el paleolític, que tant s’adeien amb la seva formació de naturalista i on feu destacades aportacions, sobretot pel que fa al conjunt de coves de Serinyà Las cuevas de…
Josep Balari i Jovany
Historiografia catalana
Historiador, filòleg i taquígraf.
Vida i obra Fill d’un modest fabricant barceloní, realitzà els estudis superiors a la Universitat de Barcelona 1862-68 i es llicencià en dret i filosofia i lletres A la UB, els seus mestres foren M Milà i Fontanals, J Rubió i Ors i FX Llorens i Barba, a qui considerà la referència intellectual per excellència Durant aquests anys universitaris feu amistat amb P Garriga i Marill, l’introductor d’un innovador mètode taquigràfic que s’oficialitzà amb l’anomenat Sistema Garriga i la creació de la Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, que presidí i de la qual fou professor 1876-77 més tard…
Narcís Camós
Historiografia catalana
Religiós i escriptor del convent de Sant Domènec de Girona.
Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Publicà el llibre Jardín de María plantado en el principado de Cataluña , editat tres vegades el 1657 a Barcelona, el 1772 a Girona i, una altra vegada a Barcelona, el 1949, amb una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou el fruit de la pelegrinació de l’autor 1651-53 per tots els santuaris marians que hi havia al Principat Les 1 028 capelles dedicades a Maria que Camós visità estan ordenades per bisbats, encara que només s’hi descriuen les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina