Resultats de la cerca

El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae tanmateix, el nom més utilitzat és Libri antiquitatum , testimoniat el 1577 Conté còpia de 2 766 documents dels s ix al xiii, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, i és obra de tres o quatre mans diferents L’enquadernació 1561-63 es feu amb mitja pell, i foren reenquadernats 1847 amb tapes de fusta i cobertes de pell En aquesta darrera ocasió es retallaren de nou els folis, de manera que s’eliminaren fragments d’anotacions marginals o part de les xifres romanes de la foliació L’objectiu d’aquest cartulari…

El primer volum abasta el període 1940-60 1969 el segon, el període 1906-40 1973 el tercer volum es titula Des origines à 1906 1976, i el quart, De 1960 à 1980 1983 Des de la publicació del treball bibliogràfic realitzat per P Vidal i J Calmette, l’any 1906, no es disposava de cap altre repertori general S’anaren publicant treballs parcials, però no fou fins l’any 1969, i després de nombrosos anys de treball, que Noell, amb la collaboració de la revista Terra Nostra , aconseguí iniciar la publicació d’aquesta eina indispensable per a qualsevol recerca sobre la Catalunya del Nord El títol,…

Desenvolupament enciclopèdic Editada en 20 volums, la monumental obra completa de l’historiador Miquel Batllori s’articula en cinc grans blocs temàtics –Edat Mitjana, Renaixement i Barroc, Illustració, Iberoamèrica i món contemporani– i aplega, en traducció catalana, tota la seva obra, sovint publicada en revistes especialitzades, en miscellànies d’homenatge a historiadors europeus o en actes de congressos internacionals és a dir, no publica volums anteriors, sinó que en crea de nous destinats a fer més accessibles un conjunt de publicacions fins aleshores molt disperses De l’edat mitjana vol…

Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc…

La finalitat del Cercle fou impulsar els estudis d’investigació i els de divulgació d’abast local i comarcal, així com organitzar reunions científiques, desenvolupar activitats culturals d’abast popular i instituir premis i ajuts En aquest sentit s’han desenvolupat els contactes i intercanvis amb les associacions, els collectius i els professionals que poden contribuir a un aprofundiment dels estudis locals, per tal de trencar l’aïllament en què acostumen a moure’s els investigadors i erudits locals El Cercle pertany al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Les principals…

Desenvolupament enciclopèdic En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’…

L’indret escollit per a la seva installació foren els antics Dipòsits de Comerç del Port Vell de Barcelona, una construcció del final del s XIX i amb un inqüestionable valor històric un exemple de l’extraordinari patrimoni arqueològic industrial del país situada en una zona cèntrica de la ciutat i de fàcil accés L’estructura física de l’edifici amb sostres relativament baixos i moltes columnes, però, condicionà el disseny del conjunt del museu, que inclou una exposició permanent, un auditori, una mediteca i una planta dedicada a exposicions temporals L’exposició permanent –basada en un…

Desenvolupament enciclopèdic Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, Pau Masnou i Bernard Palustre que en fou secretari de redacció, la RHAR fou la primera revista de contingut exclusivament historiogràfic i amb caràcter científic i especialitzat, apareguda a la Catalunya del Nord Hi predominaren les collaboracions dels investigadors locals més productius, que publicaren igualment en altres periòdics nord-catalans com Journal commercial , Semaine religieuse i, sobretot, Société Agricole Scientifique et Littéraire Entre aquests destacaren, a més dels quatre fundadors de la…

En una segona etapa 1977-84 es volgué donar un nou aire i una regularitat a la publicació, però l’edició se suspengué entre el 1985 i el 1994 El 1995 sortí el número 13 i es reprengué la publicació en un tercer intent bastant més sòlid que l’ha fet esdevenir anual Inicialment, es publicà en castellà i, actualment, els textos són editats en català, castellà i llatí Destaca la collaboració d’estudiosos de tot Catalunya, sovint interessats per l’Arxiu de Protocols La direcció i la coordinació són a càrrec de Lluís Jou i Laureà Pagarolas

És considerada una de les fites per a la consolidació de la història rural a Catalunya Entre els seus principals impulsors destaca Emili Giralt i Raventós Vilafranca del Penedès, 1927 Participà en la celebració de quatre Colloquis d’Història Agrària 1978-97 L’any 1996 signà un conveni de coedició de la revista amb la UdG, la UB, la Universitat de Lleida, la URV i els Estudis Universitaris de Vic Els números 12 1998 i 13 2000 es dedicaren al pairalisme i a l’alimentació, respectivament El primer inclou articles d’Encarna Roca, Rosa Congost, Joaquim M Puigvert, Jordi Planas,…