Resultats de la cerca

Vida i obra És un dels pocs especialistes francesos sobre aquesta matèria Les seves línies d’investigació són la història de la geografia, de les exploracions i dels viatges, la història de la cartografia –amb les biografies corresponents– i l’epistemologia de la geografia Dins els seus treballs tracta també sobre la història de l’excursionisme, amb biografies de científics i descobridors de la muntanya en general, dels s XVIII, XIX i XX, i sobre la història dels Pirineus Obtingué l’agregació de geografia el 1960 Ajudant a la Universitat de Montpeller 1965, defensà amb èxit una tesi de tercer…

Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou director 1968-77 del gabinet d’estudis econòmics Centre d’Estudis de Planificació CEP Entre altres treballs de recerca, el CEP confegí una història de la transnacionalització, la “tendència a l’oligopoli” i la “continuïtat de la industrialització” de l’economia catalana dels anys 1960-70, editada per la Caixa de Pensions amb el títol Industrialització a Catalunya 1960-1977 1980 Bricall ha estat també professor universitari, rector de la UB, president de la Conferència de Rectors d’Universitat Europeus, i polític…

Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors de l’Església francesos…

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…

Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica És autor de més d’una trentena de…

Els seus pares, comerciants marsellesos de remot origen italià, s’establiren l’any 1717 a la ciutat d’Alacant amb l’adveniment de la dinastia borbònica Al voltant del 1758, els Bouligny arribaren al seu zenit a Alacant, i de seguida començà la decadència familiar Francesc, el setè de tretze fills, després d’estudiar gramàtica durant tres anys a la Universitat d’Oriola, i en vista de la mala marxa del negoci familiar, ingressà en la milícia, com a cadet al regiment d’infanteria de Zamora Dos anys després passà al regiment de Reales Guardias de Infantería Española, i al cap de dos anys més, al…

Vida i obra De professió fou pèrit industrial en les seccions de mecànica i electricitat a l’empresa Electricista Alcoyana i, posteriorment, a la Hidroeléctrica Española d’Alcoi A partir del 1914 fou professor d’electricitat a l’Escola Industrial d’Alcoi La comarca de l’Alcoià generà una colla d’afeccionats a l’arqueologia i de colleccionistes, alguns dels quals s’acabaren professionalitzant Figures com la de C Visedo Moltó 1876 - 1958, R Vicedo Sanfelipe, E Pérez Segura 1894 - 1922, L Gisbert Botella 1894 - 1974, S Reig Candela 1892 - 1963, F Ponsell Cortés 1898 - 1975 i el mateix Botella,…

Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…

Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla La Sevilla…

Vida i obra Fundador de l’arqueologia catalana moderna vg arqueologia antiga , fou un dels més prestigiosos prehistoriadors mundials Exercí el seu mestratge tant a Europa com a Amèrica, i realitzà síntesis de la prehistòria d’ambdós continents Emmarcat dins del catalanisme noucentista, detingué diversos càrrecs públics i polítics fou rector de la Univeritat Autònoma de l’època republicana 1933-39, de la qual fou fundador, i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya Fill únic de Pere Bosch i Padró i de Dolors Gimpera i Juncà, família benestant de Barcelona, el seu tarannà restà…