Resultats de la cerca

Vida i obra Fou una figura emblemàtica dels estudiosos defensors de la catalanitat de la Catalunya del Nord del s XX Fill primogènit d’una família de menestrals arrelada a la ciutat d’Elna, estudià a l’Escola Primària Superior de Perpinyà i a l’Escola Especial d’Obres Públiques de Cachan prop de París, on aconseguí el títol d’enginyer arquitecte 1939 Aprofità la seva estada a la capital francesa per a estudiar belles arts seguí els cursos de Puig i Cadafalch i freqüentar els cercles cristians progressistes i polítics inconformistes Amb el seu amic i compatrici Lluís Bassede, formà part del…

Frare de l’orde de Sant Agustí, doctor i mestre en teologia, desenvolupà diversos càrrecs en els convents d’Alcoi, València i Castelló de la Plana Escriví un llibre sobre sant Agustí i un catàleg de sants augustinians En el camp de la historiografia publicà en tres toms la Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños del gran padre san Agustín 1704 dues edicions més el 1712

Fill d’Alexandre Galí La seva participació en la Guerra Civil Espanyola com a oficial format a l’Escola de Guerra de la Generalitat marcà profundament la seva trajectòria intellectual i política posterior El 1939 s’exilià a Mèxic, on fundà la revista Quaderns de l’Exili i amplià estudis d’arqueologia i antropologia En retornar a Catalunya el 1948, prenent com a grans referents teòrics Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, impulsà el moviment CC Crist Catalunya, de gran transcendència en la renovació del catalanisme polític de postguerra Recollí aquesta experiència en Recalada 1948-1962…

Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és objectiva ni…

Ordenat el 1942, exercí el seu ministeri a Tremp i Bruguera El 1952 fou nomenat arxiver municipal de Puigcerdà Publicà estudis sobre la comarca cerdana, com L’antic sindicat de Cerdanya 1973, Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà 1977, La indústria i el comerç a Cerdanya Estudi socio-econòmic i polític segons les ordinacions mustassaph 1978 i La revolució de 1868 a la Cerdanya 1981 Tots aquests treballs contenen nombroses notícies d’arxiu

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Madrid 1945 La seva activitat en el cos tècnic del Ministeri de la Governació el portà a Barcelona l’any 1951, on, sota la direcció de Josep M Font i Rius, presentà la seva tesi doctoral 1958 Fou ajudant de la càtedra del professor Font i Rius a la Universitat de Barcelona, i després guanyà la càtedra d’història del dret de la Universitat de Saragossa 1966 Posteriorment, exercí a les universitats de La Laguna, País Basc i, de nou, Barcelona 1979 Es vinculà personalment i professionalment amb Catalunya i amb la recerca de la història del…

La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…

Fou catedràtic d’història del dret a la Universitat de Santiago i director de l’Escola de Dret de la Universitat de Navarra estudi general Collaborà en periòdics i revistes de difusió general i publicà obres de temàtica històrica relacionades amb el dret, com ara El pensamiento político de Eximenic en su tratado de “Regiment de Princeps” 1946, Estado medieval y Antiguo Régimen 1952, Burguesía y estilo burgués 1956 i Sobre el estudio profundo de las revoluciones 1956 També traduí i feu una introducció al llibre de l’alemany Fritz Kern Derechos del rey y derechos del pueblo 1955

A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1698, realitzà tasques docents als collegis de l’orde a Tarragona on impartí poesia llatina i retòrica, Manresa arts i Vic teologia Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia febrer del 1714, retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Collegi de Sant Pau també exercí el càrrec de rector als collegis jesuïtes de Tortosa i Alacant Els contemporanis el consideren un…

Vida i obra L’any 1957 es llicencià en medicina a la Universitat de València, on es doctorà amb premi extraordinari el 1960 Ha desenvolupat tota la seva carrera en aquesta universitat, primer com a professor encarregat de curs i professor adjunt, i des del 1969 fins a la seva jubilació, el 1998, com a catedràtic d’història de la medicina, primer, i d’història de la ciència a partir de la LRU Inicià la seva formació com a especialista en història de la medicina a l’Institut d’Història de la Medicina de Munic, per suggeriment del seu mestre Pedro Laín y Entralgo El mateix Laín li proposà com a…