Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894,  Nostra Senyora del Remey en Grexenturri 1863, Historia de San Pedro de Casserras 1867,  Martirologi català 1880 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la llegenda del…

Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1980 i doctora en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1998, des del 2000 és Defensora del Vincle del Tribunal Eclesiàstic de Lleida Professora de dret canònic a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida IREL i consellera a l’Institut d’Estudis Ilerdenses, fou coordinadora territorial de Formació d’Adults a Lleida en el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya 1994-2010 Collabora en el programa Index Actorum Romanorum Pontificum de la Biblioteca Vaticana sobre butlles pontifícies d’Espanya a l’edat…

El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…

És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…

Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…

L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General Espartero 1956…

El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384 Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà L’anotació 238, referent al 2 de…

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

Es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca Els volums són d’unes set-centes pàgines de mitjana, i, a més, hi ha una carpeta amb materials que havien de formar el volum XXI Contenen textos literaris molt diversos, dades i documents de tota mena, biografies, noticiaris, investigacions històriques i científiques i altres obres històriques senceres En són exemple el volum desè, que és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Munt, del segle XVIII els volums compresos del dotze al quinze, que constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca de Guillem Terrassa dels segles XII al XIV el…