Resultats de la cerca
Es mostren 1701 resultats
Salvador Roig i Moliner
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà…
Elies Rogent i Amat
Historiografia catalana
Arquitecte.
Vida i obra Es titulà a Madrid l’any 1848 El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana, i complí aquesta fita amb una obra sincrètica, a la qual incorporà elements tant romànics com renaixentistes, a la recerca de l’ànima del país Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll Com a escriptor, esdevingué un defensor aferrissat del romànic català, de manera que en les seves memòries sobre els…
Josep Rodríguez
Historiografia catalana
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Fou frare trinitari Estudià gramàtica a la Universitat de València L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649 Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preillustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels altres membres d…
Rosa Rodríguez Troncoso
Historiografia catalana
Medievalista i arxivera.
Dedicada a la història política i de les institucions i a l’estudi de les fonts Fou directora de l’ARV 1955-76 De la seva bibliografia, destaquen “Algunas consideraciones sobre los orígenes del notariado en el alto Aragón”, VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol III, Barcelona 1962, p 250-260 Una fortaleza de Historia Valenciana El Archivo del Reino de Valencia 1966 “San Juan del Hospital y su declaración de Monumento Histórico Nacional en 1943”, Archivo de Arte Valenciano , 38, 1967, p 1-3, i Archivo del Reino de Valencia Inventario de Fondos Notariales 1986
Josep Maria Rodríguez i Tejerina
Historiografia catalana
Historiador i metge.
Es llicencià en medicina el 1945 a la Universitat San Carlos de Madrid, on també es doctorà l’any 1962 Fou cap dels Serveis de Cirurgia de la Clínica Naval de les Balears 1958, a Palma, professor associat de la Universitat de Barcelona 1974-86, i president de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma 1978-91 La seva tasca científica ha rebut diversos premis Ha collaborat en algunes revistes científiques i, des del 1975, és magister de la Maioricensis Schola Lullistica S’ha centrat en l’estudi de la història de la medicina a Mallorca i en l’estudi biogràfic de determinats personatges…
Josep Rodrigo i Pertegàs
Historiografia catalana
Erudit i metge.
Concentrà la seva activitat de recerca en la història de la medicina i en l’Edat Mitjana a la ciutat de València Fou membre, entre d’altres, de la RABLB, de la Reial Acadèmia de Medicina de València i de la RAH de Madrid, així com director del Centro de Cultura Valenciana des del 1915 Després de dues dècades dedicat a la professió mèdica, cap a quaranta anys, s’anà concentrant en els estudis històrics a partir de l’elaboració de diferents biografies sobre destacats metges valencians Apologia del Dr D Vicente García Salat , 1896 Recuerdo apologético del Maestro en…
Eduard Rodeja i Galter
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’Institut d’…
Francesc Roca i Traver
Historiografia catalana
Historiador.
Llicenciat per la Universitat de València, es doctorà a la Universitat de Barcelona amb la tesi El Justicia de Valencia 1238-1321 , publicada el 1970 L’estudi se centra en les competències, l’actuació i l’àmbit de jurisdicció sobre la criminalitat d’aquesta magistratura Escriví molts estudis sobre història medieval del País Valencià, entre els quals destaca “El Gremio de Curtidores de Castellón unas ordenanzas desconocidas del siglo XIV”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura BSCC , 36, 1950, article que inicià una activa i fructífera collaboració amb aquesta revista i obrí una…
Josep Maria Roca i Heras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, exercí com a especialista en dermatologia i urologia Desenvolupà un intens activisme cultural participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou mantenidor el 1902 i president el 1923 fou també president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, de la Unió Catalanista i de l’Ateneu Barcelonès en quatre ocasions 1908, 1909, 1913 i 1914, i fou membre de la RABLB, on ingressà l’any 1918 amb el discurs “Jaume Ramon Vila Heraldista català de començament del segle XVII”, contestat per Ernest Moliné i Brasés Destacà com a estudiós de la…
Francesc Roca i Alcaide
Historiografia catalana
Historiador i mestre.
Estudià magisteri a València i exercí a San Javier Múrcia, Ares del Maestre Castelló, Barcheta, Requena València i Borriana Castelló on fou nomenat l’any 1924 director de les Escoles Nacionals Graduades Home inquiet per tot tipus d’activitat cultural i social, fou cofundador i director del setmanari cultural i d’informació comercial Patria 1924 i d’ El Escolar 1926 de la Biblioteca Popular Escolar 1926, que arribà a tenir 20 000 volums, i del Museu Local de les Escoles Graduades 1926, origen del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa Aquestes iniciatives responien a les noves propostes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina