Resultats de la cerca

Vida i obra Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares segons una informació extreta de la seva obra Cataluña ilustrada Fou secretari de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra, i es relacionà amb altres erudits i historiadors barcelonins i catalans del final del s XVI i principi del s XVII, com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals recopilaren i estudiaren nombrosos documents de la història de Catalunya Corbera redactà un breu pròleg per a…

Vida i obra Batlle del Prat de Llobregat 1957-64 i testimoni directe dels enormes dèficits socials i urbanístics d’aleshores als municipis situats a l’entorn de Barcelona Durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, realitzà una important tasca política salvant la memòria collectiva de la comarca i assessorant els municipis sobre molts temes, des de qüestions patrimonials fins a infraestructures bàsiques La seva dedicació, relativament tardana, a la història s’inicià amb l’estudi de les condicions de vida a l’àrea del delta del Llobregat Les seves primeres publicacions donaren pas a…

Tenia com a objectius reivindicar la investigació històrica de caràcter local, difondre-la i omplir el buit que aleshores hi havia a la comarca de la Ribera Alta en aquesta matèria La publicació compta amb un consell assessor que coordina el funcionament de la revista i que presideix el regidor delegat per l’Ajuntament, un secretari i set vocals A més, s’intercanvia amb un centenar i escaig de revistes de contingut similar d’arreu de l’Estat espanyol El primer número d’ Al-Gezira veié la llum el 1985, i ha anat sortint anualment amb alguna excepció Alzira i després les localitats de…

Vida i obra Descendent de la família dels veguers Balanda, s’especialitzà en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional Participà amb P Ponsich en les excavacions dels camps d’urnes de Millars, i conjuntament escriviren “Le champ d’urnes de Millas” en Les Études Roussillonnaises 1951, revista de la qual fou membre fundadora i gestora i després excavà a la cova de Montou, a Corbera 1947-50 Especialista en la història dels castells de la frontera septentrional de Catalunya Rosselló, Conflent, Aspres, amb estudis que inclouen també castells ara llenguadocians…

Vida i obra Exercí com a notari a Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís…

Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…

Fill illegítim d’un clergue, estudià dret a Osca i exercí com a advocat a Barcelona Es distingí com a agitador dins del corrent d’oposició a la monarquia de Felip III i, sobretot, de Felip IV i el comte duc d’Olivares, fornint arguments jurídics i ideològics en les crisis del jurament del virrei 1621-23 i de les Corts del 1626 Però, alhora, cobejà un càrrec de jutge a l’Audiència de Barcelona, que aconseguí el 1630 Des d’aquest moment es lliurà al servei de la monarquia, cosa que provocà una animadversió creixent entre els seus antics correligionaris, per la seva intervenció en les Corts del…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris al collegi de Perpinyà i al collegi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A Dauzat, A Grenier i F Lot Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’ abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i…

Desenvolupament enciclopèdic Aquest clima cultural, que es manifestà també en la historiografia, donà resposta a diverses claus interpretatives Pel que fa a la mentalitat de fons, per als homes i dones de l’època, el món era el teatre de les limitacions i contradiccions humanes, governat pels designis de la Providència Aquest substrat feu que prevalgués un enfocament religiós i moral de la història, en què es combinaren el catolicisme militant i reafirmat per les pautes del concili de Trento 1545-63, i el llegat ètic clàssic principalment de l’estoïcisme En aquest segle on hi hagué unes…

Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és  Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa,…