Resultats de la cerca

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor de la recopilació historicojurídica  Manual Digest de les valls neutres d’Andorra  1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i els costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Comú General, per a l’elaboració de la qual Fiter feu un ús abundant de la documentació d’arxiu Fou utilitzada per autors posteriors, com Antoni Puig Politar andorrà , 1763, entre d’altres Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i l’autoritat que li era atribuïda en els camps legislatiu i judicial, l…

Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…

Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra el segon es…

Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…

Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

Conegué un gran desenvolupament en el món anglosaxó des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Tanmateix, els seus orígens són europeus i s’associen a les reflexions bibliogràfiques i de discussió de l’estat dels coneixements que ja feren alguns científics renaixentistes o illustrats, com Joseph Priestley, amb una història de l’electricitat, o Jean E Montucla, amb una història de les matemàtiques que llavors incloïen també la mecànica, l’astronomia i la navegació Després, la historiografia romàntica incorporà la ciència a la història de les identitats nacionals Al mateix temps, els…

Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…