Resultats de la cerca

Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes  1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…

El 1913 ingressà a la Companyia de Jesús Es doctorà en filosofia i teologia a l’Ignatius Kolleg de Valkenburg Holanda 1928, en filosofia a la Universitat de Munic 1932 i fou professor de la Universitat Pontifícia de Salaman- ca i de la facultat jesuïta de Sant Cugat Investigà sobre història eclesiàstica als arxius del Vaticà, Munic, l’ACA i l’Històric Nacional, on consultà nombrosos documents sobre la Inquisició per elaborar la seva Historia de la Inquisición en España 1936, centrada especialment en el primer desenvolupament, que era el menys estudiat La història de la Inquisició també és el…

Depurat durant la dictadura franquista, fou empresonat 1939-41 i, posteriorment, desterrat És autor d’unes Narracions històriques de la vila de Montblanc , text mecanografiat de 730 pàgines, del qual existeix una còpia a l’Arxiu Comarcal de Montblanc i que fou utilitzat per Andreu Mayayo en el llibre La Conca de Barberà 1890-1939 De la crisi agrària a la guerra civil 1986

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…

Autodidacte El 1933 publicà el minuciós Historial del gremi de bastaixos de capçana i macips de ribera de la duana de Barcelona Installat a Tarragona en la postguerra i centrà els seus estudis en Tarragona i sobretot en Santes Creus L’escriptori de Santes Creus , 1959 Els tres palaus reials de Santes Creus , 1960 fou secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus La seva obra fonamental fou publicada pòstumament Reinard des Fonoll Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya 1969 Participà en diversos jocs…

Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…

Vida i obra Cavaller i net de Guillem Ramon Català de Valleriola, ocupà diversos càrrecs al Regne de València veedor general de la costa marítima, ambaixador, representant de l’estament militar, i fou cavaller de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1605 Les seves inquietuds literàries el portaren a fundar, el 1591, a casa seva, l’Acadèmia dels Nocturns, formada pels lletraferits Gaspar Aguilar, Guillem de Castro, el cronista Escolano, Andreu Rei d’Artieda i Francesc Agustí Tàrrega, entre d’altres Els seus integrants usaren sempre pseudònims relacionats amb aspectes de la nit i Català de…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…

Després de la mort de Vicens 1960, se n’ocupà el seu fill, Pere Vicens i Rahola El primer volum fou publicat per l’editorial Teide i la resta, per l’editorial Vicens-Vives, ambdues a la ciutat de Barcelona Es tracta d’una sèrie de llibres que presenten els fets més destacats de la història de Catalunya, des de les arrels antigues fins al s XIX Són un conjunt d’obres escrites en llengua catalana que, de la mà de les autoritats científiques del moment, mostren, de manera científica i rigorosa, l’evolució històrica de Catalunya Se centren, sobretot, en la història política, tot i…