Resultats de la cerca

Catòlic i nacionalista català, fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir vg Colloquis d’història del monaquisme català Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” Alternà l’erudició i la divulgació en les seves nombroses obres, en les quals utilitzà en ocasions els pseudònims d’ Artemi Folch i Francesc A Miquel Destaquen les seves publicacions dedicades a Santes Creus, a temes locals i religiosos i les incloses en la collecció “Episodis de la Història” Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930, El beat…

L’any 1763 es transformà en Arxiu Central i General, destinat a conser-var la documentació dels gremis desapareguts i la documentació corrent de tipus normatiu Amb l’abolició del Regne de Sardenya el 1847, també s’hi afegí la documentació dels nous cossos uniformats de l’Estat Actualment s’hi conserven els fons següents 1 Arxiu Reial Antic, format per pragmàtiques, instruccions i cartes reials 1323-1773, edictes i ordres 1346-1710, parlaments i actes parlamentàries 1421-1710, seca i monedes 1329-1717, sanitat pública 1625-1722, diplomes 1435-1827, lloctinència general 1362-1805, capbreus s…

Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada…

Vida i obra Estudià història a la Universitat de València i es doctorà 1924 a Madrid amb un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment amb el grup universitari Acció Cultural…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1869, essent agregat a l’ambaixada espanyola a París, començà a collaborar en la premsa catalana com a corresponsal d’ El Telégrafo Tornat a Barcelona, conegué Josep Antoni Buxeres 1820-1884, jurista i escriptor, que determinà la dedicació de Coroleu al món de la investigació històrica Buxeres fou el fundador de l’Associació Rural Catalana, el 1874 defensà la Restauració però des de plantejaments regionalistes i incità…

Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…

Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…

Estructurada en cinc llibres El siglo XVIII , El Alzamiento , Los prisioneros de Cabrera , Los refugiados i Liberales y serviles , abraça el període comprès entre els anys 1808 i 1814, marcat per la guerra d’Independència espanyola, o guerra del Francès, i les Corts de Cadis En el primer llibre, tal com indica el títol, s’analitzen els esdeveniments més importants del s XVIII amb relació a l’illa de Mallorca L’autor ofereix una visió del que suposà el decret de Nova Planta, que considera el fet històric més important dels darrers segles, per tal com l’Estat espanyol passà a ser governat d’una…

Vida i obra Fou catedràtic d’història i geografia de l’institut d’ensenyament secundari de València i cronista de la ciutat Ingressà com a religiós a l’Escola Pia de València 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Fou company de claustre de Joan Arolas i de Pasqual Pérez i s’afeccionà, com ells, a la literatura, aprofitant les lectures del romanticisme de la llibreria de Marià Cabrerizo El 1837 s’exclaustrà voluntàriament S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent El 1838 acompanyà el marquès de Bellisca en un viatge de…

Vida i obra Filla de Joan Sales i Vallès i de Núria Folch i Pi El 1939 la família s’exilià a França, i posteriorment a la República Dominicana i a Mèxic El 1948 tornaren a Barcelona Els anys cinquanta treballà en un taller de decoració de porcellanes i, després, mentre feia el batxillerat i els estudis universitaris lliures, com a mecanògrafa en una fàbrica de teixits Tot i així, assistí a algun curs de Ferran Soldevila a l’Institut d’Estudis Catalans, i de Vicens i Vives a la Universitat de Barcelona El seu únic recull de poemes, Exili a Playamuertos 1961, l’autora el defineix com “un…