Resultats de la cerca

Mestre d’instrucció pública i professor superior de primer ensenyament És autor de les obres Epopeya infantil 1875, Martirio de los Santos Patronos de Alcira, Bernardo, María y Gracia 1880 i Historia de los ilustres mártires, Bernardo, María y Gracia 1880, les dues darreres escrites en commemoració del setè centenari del martiri dels patrons alzirenys També escriví un Vocabulario valenciano-castellano s a i una Historia de Alcira inèdita que tenia pràcticament acabada el 1880 Participà en la Corona poètica teixida en honor de la Musa del Xúquer 1887 en homenatge a Josep Bernat i…

El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà…

L’any 1343 ja exercia com a escrivà de manament Des del 1355 fou secretari del rei Pere el Cerimoniós, i es conserven més de vint registres de documents expedits per ell El 1364 succeí Mateu Adrià en l’ofici de protonotari, càrrec que ocupà fins a la seva mort Intervingué en els tractes i pactes entre el rei Pere i el comte de Trastàmara, i com a recompensa obtingué una franquícia d’impostos municipals a Montblanc 1365 Considerat l’iniciador del conreu literari de la prosa catalana, promocionà bons prosistes a l’escrivania reial, i predicà amb l’exemple l’any 1367, ‘a instància e…

Capità d’una companyia de frares durant el setge de Girona del 1809, Cúndaro era un absolutista declarat que el 1822, quan era superior de la seva comunitat, fou empresonat a Barcelona Exiliat a Marsella, tornà el 1823 amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona en los sitios de 1808-1809 , redactada per l’encàrrec derivat d’una ordre reial de 21 de juliol de 1815 que deia « para que transmitidos todos estos singularíssimos sucesos por la historia a las edades futuras, sea perpétua la memoria, dignidad y nobleza de tan…

Vida i obra Signà molts treballs com Josep l’Escrivà Acabada la guerra civil s’hagué d’exiliar a França durant dos anys Fou uns dels cofundadors de la Federació Sindical de Treballadors Collaborà amb la premsa local i fundà l’Associació d’Estudis Històrics Mossèn Martí Gadea 1968 Les seves dues primeres monografies, en castellà, se centren en el cinema Cinematurgia 1957 i Sesión de Cine 1959 Collaborà amb revistes cinematogràfiques especialitzades com Objetivo i Fotogramas Abandonà les publicacions de cinema i es dedicà a estudiar la història valenciana de la repoblació del s…

Cursà lletres al seminari episcopal de Barcelona i lluità contra la invasió napoleònica en el cos d’artilleria, acció que li valgué distintius militars Llicenciat el 1815, fou interventor a les salines de Cardona i finalment, fins a la seva mort, funcionari de les obres del port de Barcelona El 1814 inicià una carrera literària que consolidà després del procés desamortitzador, moment en què passà a treballar, juntament amb Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, en la recuperació del patrimoni arqueològic de Barcelona Immers de ple en la investigació històrica, destacà per unes…

Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…

L’any 1958 Jesús Ernest Martínez i Ferrando publicà la primera part d’un índex cronològic de la collecció Frederic Udina en publicà la segona part l’any 1973, i també inicià una segona etapa de la collecció, a partir de l’any 1971 fins al 1982 En conjunt són 41 volums per a la primera etapa i nou volums per a la segona, comprenent-hi l’índex Pròsper de Bofarull se situà dins el corrent historiogràfic del criticisme, el qual es recolzava bàsicament en els documents originals i les narracions de primera mà dels fets històrics, que entenia com a fonament de « la verdad i la imparcialidad les…

A partir del 1953 creà el premi de biografia Aedos Inclou les colleccions “Sèrie dels reis”, “Sèrie monogràfica” i “Història dels Països Catalans” Entre les primeres biografies publicades destaca Verdaguer el poeta, el sacerdot i el món 1952, de Sebastià Juan i Arbó les memòries de C Soldevila núm 2, 1951, i les de Josep Maria de Sagarra núm 7, una obra acabada d’escriure l’any 1954 L’original de Sagarra, de més de 1600 pàgines i conservat a la Biblioteca de Catalunya, fa un recorregut des del s XVI, amb els primers documents de la família, fins als 25 anys de l’autor En els…

Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…