Resultats de la cerca

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats PaïsosCatalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru…

En sortiren nou números 1979-90, més un de previ 1978, sense numerar, on s’afirmava que la publicació, entroncant amb l’impuls historiogràfic del Primer Congrés d’Història del País Valencià 1971, pretenia activar la tasca dels joves investigadors El 1979 se’n fixà la periodicitat anual, s’establí la línia de la revista, oberta a la pluralitat científica i centrada en els estudis contemporanis, preferentment valencians, i se’n dissenyà la portada, feta per Francesc Jarque i basada en l’obra d’Andreu Alfaro, Un País que ja anem fent Inclogué articles i materials tant en castellà…

Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya…

Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…

Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons  i  Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…

Vida i obra Una de les figures més rellevants de la Illustració valenciana, realitzà una important contribució tant als dominis de la botànica, la història natural i la geografia, com a l’erudició històrica i la defensa de la tradició científica espanyola Durant els anys d’estudiant de filosofia i teologia a València i Gandia entrà en contacte amb Gregori Maians i Francesc V Pérez i Baier, els quals exerciren sobre ell una forta influència intellectual vg historiografia de la Illustració Fou a través seu que Teodomiro Caro de Briones, oïdor criminal i més tard civil de l’Audiència de…

Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849  La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución  i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…

Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…