Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Just Pastor Fuster i Taronger
Historiografia catalana
Llibreter i bibliògraf.
Vida i obra Fou fill de Manuel Fuster, llibrer de València, que edità un catàleg de Varones ilustres en Santidad, letras y armas, naturales de Valencia y su reino A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, fomentada per la seva vida envoltada pels llibres Abandonà la Universitat i es dedicà de ple al món de la llibreria, on tingué una selecta clientela, formada per alguns dels intellectuals més reconeguts de la València del moment, com Pérez i Baier, Maians, FX Borrull i J Vilanova, entre d’…
Ramon Sibiuda
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra És autor d’una única obra coneguda, Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , esmentada de forma abreujada amb el títol de Liber creaturarum Posteriorment, i de manera impròpia, s’hi afegí el títol de Theologia naturalis Sibiuda és, encara avui, un personatge poc conegut, perquè els documents sobre la seva persona abracen tan sols els anys 1429-36 Bibliògrafs, traductors i editors de la seva obra afegeixen, a les poques dades que dona la documentació, l’apellatiu d’ hispanus El seu nom, com diu Jaume de Puig, és genuïnament català i relativament…
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei Alfons IV.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la…
Josep Enric Serrano i Morales
Historiografia catalana
Erudit, bibliòfil, advocat i polític.
Vida i obra Fill d’un magistrat de Ledaña Conca, a cinc anys es traslladà a València amb la seva família perquè el seu pare fou destinat a l’Audiència Territorial d’aquesta ciutat Estudià primer a les Escoles Pies i, més tard, es llicencià en dret a la Universitat de València, encara que no exercí la seva professió En la seva vida particular s’ocupà del patrimoni familiar, vitícola a Conca i agrícola a Castelló, i com molts altres intellectuals valencians, no fou aliè a la realitat sociocultural de la ciutat i participà activament en les diverses corporacions artístiques, científiques i…
història del llibre
Historiografia catalana
En sentit formal, el llibre ha experimentat un procés de transformació al llarg dels segles, de manera que el concepte actual (i tradicional) de llibre com a reunió de fulls de pergamí o paper cosits, encolats i enquadernats formant un volum nasqué quan el còdex desplaçà el liber o rotllo de papir, vers el s. IV.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…
història de la literatura
Historiografia catalana
No es pot parlar amb propietat d’història de la literatura catalana abans de la Historia de la lengua y de la literatura catalana de Magí Pers i Ramona, publicada el 1857.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…