Resultats de la cerca

Fou un dels teòrics del conservadorisme polític català que desembocà en el regionalisme durant el Sexenni Democràtic 1868-74 evidencià una tendència federalista moderada Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1846 i es doctorà a Madrid 1848 S’especialitzà en l’estudi de les ciències politicosocials i la filosofia Fou catedràtic de dret i rector de la UB 1875-76, i membre de la RABLB i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1850, d’on fou president 1874-76 En una de les sessions inaugurals de l’entitat llegí un discurs sobre “El derecho en nuestros días” 1860 Fou…

Començà estudis de medicina a Montpeller, on s’inicià com a dramaturg i periodista, però abandonà la carrera per a dedicar-se a la literatura Visqué en diferents èpoques entre Barcelona, Madrid i París, on fou un dels fundadors 1878 de l’Alliance Latine i membre de l’Alliance Scientifique Universelle i de la Societat Etnogràfica Fundà i collaborà en nombroses publicacions periòdiques Durant la seva estada a Barcelona, fundà la revista satírica El Mosquito  1879 i collaborà en l’organització de l’Exposició Universal del 1888 A Madrid fundà El Ideal  i collaborà a El Globo i també a  La Mañana…

Vida i obra Fill d’un advocat al Consell Sobirà de Rosselló, obtingué a vint anys, amb dispensa especial, la càtedra de dret canònic a la Universitat de Perpinyà Jurisconsult de primera fila al Collegi d’Advocats nord-català, en la dècada del 1750 fou degà de la Facultat de Dret i rector de la mateixa universitat A part dels coneixements profunds del dret eclesiàstic, fou un erudit de la història de la Catalunya del Nord El 1738 actuà d’advocat de la noblesa rossellonesa en el llarguíssim judici contra la burgesia honrada de la vila, que volia ser reconeguda com a part de la noblesa, i que…

Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…

Vida i obra Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s XVIII Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament illustrada a l’estil de Voltaire vg historiografia de la Illustració Teixidor i d’altres –la nòmina…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat pretendre una periodicitat trimestral, es mantingué de manera irregular, amb la publicació d’un sol número anual durant la Primera Guerra Mundial i, després, dos 1920-26 El 1914 núm 4, fasc 3 esdevingué l’òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane creada per l’historiador Enric Aragon, director de la revista a partir del 1920 Vidal i Aragon en foren els principals redactors, amb la realització de treballs originals o mitjançant la publicació anotada de nombrosos documents d’arxius Revista eminentment històrica,…

Vida i obra Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa, com ara la Revista de Menorca i el diari Menorca Maó, el setmanari El Iris Ciutadella, la revista…

Vida i obra Fou catedràtic de filosofia del dret a les universitats Complutense de Madrid, Salamanca i Sevilla La seva producció historiogràfica reflecteix una ideologia tradicionalista i carlina, i respon al projecte de comprendre les arrels de la identitat hispànica a partir de la pluralitat de tradicions que la configuren, « florecida de pueblos separados, aunados afincadamente en el común sentimiento de lo hispánico, mas diversos en lengua, cultura y ordenación política » La diversitat no solament es refereix als territoris peninsulars, sinó a tots aquells que, en algun moment, hi han…

Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…

Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa originària de Pià, formà part de la burgesia honrada de la vila de Perpinyà Començà els estudis al collegi dels Oratoris de Pesenàs Baix Llenguadoc i els acabà a Perpinyà amb un any de dret El 1785, fou alumne de l’escola reial d’artilleria de Metz Lorena, on fou oficial arran de la detenció del rei Lluís XVI a Varennes Els esdeveniments que se seguiren i el jurament que s’exigia de l’exèrcit i que ell refusà, el decidiren a emigrar Ingressà al cos de la noblesa reial organitzat pel príncep de Condé i participà en noves campanyes amb…