Resultats de la cerca

Se suspengué, però, entre el 1955 i el 1990 i entre el 1992 i el 1994 La tercera època, des del 1994 fins als nostres dies, sembla més consolidada i manté una certa periodicitat Hi participen historiadors catalans i de fora L’interès rau en la presència de temes de Catalunya, però també s’hi publiquen treballs sobre altres llocs És el punt de referència per a molts historiadors i una plataforma de debats historiogràfics, aprofitant també els lligams que proporciona l’IEC També s’hi anuncien les te- sis que es presenten regularment a Catalunya El 2000 el director de la revista era…

Desenvolupament enciclopèdic A partir del número 15 la revista passà a anomenar-se Historia, Antropología y Fuentes Orales Fins a l’actualitat se n’han publicat 26 números La publicació volgué omplir un buit en el panorama de les revistes d’història dedicades a l’època contemporània, i respondre a la marginació soferta pels historiadors de parla hispana en la VI Conferència Internacional d’Història Oral organitzada per Paul Thompson, a Oxford, l’any 1987 Alguns dels historiadors, antropòlegs i especialistes d’arreu del món que han publicat en la revista són D Bertaux, Fina Birulés, Johanna…

La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…

Vida i obra Doctor en teologia per la Universitat de Perpinyà, canonge de Santa María la Real i més tard de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat, l’any 1687, rector de la universitat El 1721, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna Molt preocupat en afermar els drets i els privilegis del seu capítol, es dedicà a aplegar material per a escriure Notícies de la iglésia insigne collegiata de Sant Joan de Perpinyà , que roman inèdita i conservada a la mediateca de la vila ms 82 L’obra, que detalla els orígens, la història, l’administració, les lluites internes i l’episcopologia, és una…

Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el volum primer…

Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives, M Batllori…

Vida i obra Membre de la petita noblesa rural valenciana, a partir del 1670 passà a viure a València, en ser nomenat notari d’aquesta ciutat El seu interès pels successos del seu temps el portà a redactar algunes notícies que, anotades en els fulls marginals dels seus protocols, alguns dels quals són a l’Arxiu del Reial Collegi de Corpus Christi de València, s’han conservat recollides per l’erudit fra Tomàs Güell en un manuscrit miscellani que actualment és a la Biblioteca Universitària de València ms 13 El conjunt de les notícies de Blasco sembla que fou l’embrió dispers d’una mena de…

Dirigida per Ramon Grau, nasqué el 1995 amb l’objectiu d’esdevenir el nou òrgan d’expressió periòdica de l’IMH La revista consta d’una primera part monogràfica dedicada a estats de la qüestió, articles d’aportació i documents sobre algun aspecte de la història barcelonina una segona part formada per articles d’investigació diversos, i una tercera part amb informació bibliogràfica sobre la producció històrica que té Barcelona com a subjecte d’estudi El número 1 1995 fa un recorregut historiogràfic sobre la trajectòria de l’IMH des dels precedents al s XVIII fins al 1995 amb articles de R Grau…

Publica treballs d’investigació, de crítica i de creació literàries, preferentment sobre temes catalans Se centra bàsicament en l’època contemporània, tot i que inclou també estudis sobre temes de l’època moderna i fins de la medieval Dedicada amb preferència a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes, sovint publica traduccions al català de textos cabdals de la crítica i de la lingüística internacionals Dirigida pel mateix Molas fins el 1991, després passà a ser codirigida per  Jordi Castellanos i Josep Murgades , i aquest darrer assumí en solitari el càrrec a la mort de Castellanos…

Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden…