Resultats de la cerca

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Nàpols, s’especialitzà en el comerç baixmedieval La seva obra es caracteritza per un notable rigor científic i pel profund coneixement dels mecanismes comercials de la Mediterrània a la darreria de l’Edat Mitjana Les seves primeres investigacions s’inscriuen en el context en què tant Federico Chabod a Itàlia com Jaume Vicens i Vives a Catalunya feien reviscolar temes que posteriorment tingueren una bona acollida entre els medievalistes l’estudi del comerç mediterrani, l’expansió de la corona catalanoaragonesa o les crisis econòmiques …

Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 1967, de la qual hi ha versió catalana Barcelona, 1380-1462 Un centre econòmic en època de crisi 1977 Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que…

Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…

Depurat durant la dictadura franquista, fou empresonat 1939-41 i, posteriorment, desterrat És autor d’unes Narracions històriques de la vila de Montblanc , text mecanografiat de 730 pàgines, del qual existeix una còpia a l’Arxiu Comarcal de Montblanc i que fou utilitzat per Andreu Mayayo en el llibre La Conca de Barberà 1890-1939 De la crisi agrària a la guerra civil 1986

Es fundà el 1981 amb un “Homenatge al farmacèutic Dr Antoni Esteve i Subirana”, com a conseqüència del buit editorial que existia i gràcies al suport de l’Ajuntament de Manresa De periodicitat irregular, a la dècada del 1990 rebé l’ajut de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages Hi participen estudiosos del Bages, principalment, amb la voluntat de difondre i fer conèixer les recerques sobre aquesta comarca catalana Inclou temes referits al món industrial i farmacèutic, la salut pública i l’arqueologia Hi destaquen estudis com “La crisi…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

La seva principal finalitat és l’estudi i la divulgació de la cultura, preferentment de la Conca de Barberà Les seves activitats principals són les pròpies d’un centre d’estudis d’àmbit comarcal assessorament científic per a qualsevol entitat, divulgació dels estudis de temàtica comarcal i totes les activitats que serveixin per a millorar el coneixement de la realitat històrica i cultural de la comarca El Centre ha organitzat un gran nombre d’exposicions, conferències, jornades d’estudi i publicacions, tant periòdiques com de caràcter monogràfic Josep Iglésies i Fort, que hi restà molt…

Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums el primer,…

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una…

Estudià Filosofia i Lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost, poeta que ha estudiat a La poesia de Guerau de Liost natura, amor, humor 1985, i ha fet l’edició comentada de Somnis, de Guerau de Liost 1993 Actualment és professor universitari i ha exercit la docència a universitats dels EUA Ha collaborat en la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas, ha dirigit el Nou diccionari de la literatura catalana 2000, i ha publicat, entre altres, els assaigs i estudis literaris següents  Josep Carner, llengua i literatura amb altres autors 1985,…