Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Berenguer de Montravà
Historiografia catalana
Jurista i eclesiàstic.
Canonge sagristà de la seu d’Urgell el 1426, escriví una genealogia dels comtes de Barcelona, diversos manuals de dret català –per ordre alfabètic de matèries– destinats a l’ús d’advocats i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense
Àngel Jiménez i Navarro
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, d’ençà del 1985 és director del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, on ha impulsat des del 1986 uns tallers d’història destinats a introduir la història local en l’ensenyament primari i secundari Entre les seves obres destaquen El federal Pere Caimó 1819-1878 1975, en collaboració amb Josep Clara, Sant Feliu de Guíxols 1986, La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols 1936-1939 1995 i Sant Feliu de Guíxols Una lectura històrica 1997 La seva producció es caracteritza per una gran…
Francesc d’Assís Aguilar i Serrat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador.
Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio de historia…
, ,
Historia Urbana
Historiografia catalana
Revista sobre la història de les idees i de les transformacions urbanes, editada a València entre el 1992 i el 1995 per la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI), la Universitat Politècnica de València i la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana.
Només n’aparegueren quatre números, ja que el 1995 el relleu en la direcció de la IVEI –després de les eleccions autonòmiques i municipals que donaren la victòria al Partit Popular– suposà el final de la publicació Escrita en castellà, tingué una tirada de 1500 exemplars, i fou dirigida per Juan Luis Piñón, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València El consell de redacció estava format per A Álvarez Mora, J Amelang, Carmen Blasco, A Collantes de Terán, María Rosa Jiménez, Rafael Mas, Javier Monclús, el mateix Piñón i Trinitat Simó La revista…
Teodor Baró i Sureda

Teodor Baró i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Periodisme
Política
Historiografia catalana
Polític, periodista i escriptor.
Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…
, ,
Joaquim Sarret i Arbós
Historiografia catalana
Arxiver, cronista i historiador.
Vida i obra Procedent d’una família originària d’Igualada, aprengué els secrets de la paleografia de la mà de l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March, que ho era des del 1882 El 1896 fou nomenat arxiver adjunt, i finalment el 1899, arxiver titular, fins a la seva mort Fou un investigador nat, un arxiver exemplar premiat per la tasca realitzada als arxius de Manresa l’any 1914 i un historiador extraordinàriament prolífic Concepció Llorens n’ha comptabilitzat una trentena llarga de llibres i fullets publicats, 148 manuscrits inèdits i una dotzena de manuscrits autobiogràfics,…
Antoni Agustín i Albanell
Historiografia catalana
Eclesiàstic, humanista i canonista.
Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’…
Cartoral de Carlemany
Historiografia catalana
Col·lecció documental de l’Arxiu Diocesà de Girona, formada per dues col·leccions de còpies d’escriptures transcrites (cartoral).
La part més antiga, que comprèn 200 folis, fou escrita entre el 1209 i el 1219 la segona part, relligada posteriorment, fou escrita entre el 1318 i el 1323 i conté 38 folis L’obra és una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal El llibre es coneixia ja amb aquest nom durant el segle XVI, nom que prové d’una lectura defectuosa del primer document copiat, un privilegi del rei Carloman de l’any 881 Es desconeixen els autors de les còpies, però es constata una gran semblança entre la primera part i el Llibre gran de la Sagristia major de la catedral de…
Bartomeu Escandell i Bonet
Historiografia catalana
Historiador.
Catedràtic d’història moderna de la Universitat d’Alcalá de Henares, dedicà estudis, especialment, a la Inquisició, a la figura del cardenal Cisneros i a la fortificació en època moderna, i publicà una història d’Eivissa i Formentera en diversos volums Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Madrid amb el premi extraordinari nacional de doctorat Fou becat pel Ministeri d’Educació Nacional, per l’Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo CSIC i seguí cursos a París, Brusselles i Estrasburg Des del 1948, ocupà el càrrec de professor ajudant…
Junta de Comerç de Barcelona
Historiografia catalana
Institució per al foment de la indústria, el comerç i l’agricultura, constituïda a Barcelona el 1760 a partir d’un reial decret de Carles III que confirmava la seva creació per Ferran VI el 1758, encara que no en rebé les ordenances fins al febrer del 1763.
Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i…