Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Fidel Fita i Colomer
Historiografia catalana
Epigrafista, paleògraf i medievalista.
Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, i després a Carrión de los Condes Lleó durant els anys 1860-66, professà llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’epigrafia romana de la ciutat de Lleó Retornà a Catalunya durant els anys 1866-68 i es lliurà de ple als estudis de la seva especialitat Amb la caiguda de…
Pío Beltrán Villagrasa
Historiografia catalana
Epigrafista, numismàtic i professor de matemàtiques.
Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià 1909 i es doctorà 1911 amb Cuadros de sumas y sus aplicaciones El 1914 guanyà les oposicions a la càtedra de matemàtiques de l’institut de Santiago de Compostella i, després de diversos trasllats, el 1925 ocupà la càtedra de l’institut Lluís Vives de València fins a la seva jubilació 1959 A banda de la seva professió, s’interessà per l’arqueologia, la numismàtica i l’epigrafia Treballà en les excavacions de la necròpoli romanocristiana de la Fàbrica de Tabacs a Tarragona El 1943 fou nomenat comissari local de les…
Josep Vives i Gatell
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Cristianisme
Historiografia catalana
Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista.
Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…
, ,
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les…
El Archivo
Historiografia catalana
Revista d’història creada l’any 1886 per Roc Chabàs i Llorens, canonge arxiver de la catedral de València, que en fou director des de la seva fundació fins a la seva extinció el 1893.
Subtitulada primer Revista literaria semanal , des del tom II, prengué la denominació, més apropiada, de Revista de ciencias históricas Se’n publicaren 7 toms —d’unes 400 pàgines cadascun— i a l’inici tingué una freqüència setmanal el tom I, publicat en quadernets, el primer dels quals de 8 pàgines, abraça del 6 de maig de 1886 al 28 d’abril de 1887, que esdevingué mensual d’ençà del tom II juliol del 1887 al juny del 1888 El volum III abraça el període que va del juliol del 1888 al desembre del 1889, el IV cobreix l’any 1890, el V inclou del juliol al desembre del 1891 i el VI 1892 i el VII…
Roc Chabàs i Llorens

Roc Chabàs i Llorens
© Fototeca.cat
Història
Historiografia catalana
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver i canonge de la catedral de València.
Vida Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al segle XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local com Historia de Denia 1876, d’un gran valor per la qualitat de les fonts que va consultar i que li donà molt prestigi L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad…
, ,
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…