Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Bernat Escrivà
Historiografia catalana
Literatura catalana
Personatge amb el qual hom ha proposat d’identificar el cronista Bernat Desclot, autor del Llibre del rei En Pere.
Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de tresorer 1284-86…
,
Nicolau Eimeric
Historiografia catalana
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i obra Ingressà al convent de dominicans de Girona 1334, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia publicada el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356 s’oposà enèrgicament al lullisme Fou deposat pel capítol general de Perpinyà 1360 per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362, fou elegit provincial, però aquesta elecció fou anullada per Urbà V per irregularitats…
Ramon de Caldes
Historiografia catalana
Degà de la seu de Barcelona, jurista i compilador del Liber feudorum maior.
Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…
Miquel Porter i Moix
Cinematografia
Historiografia catalana
Crític cinematogràfic i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…
, ,
Congressos Internacionals d’Història Local
Historiografia catalana
Reunions organitzades a Barcelona per la revista L’Avenç i la Diputació de Barcelona com a plataforma per a l’intercanvi directe d’experiències, metodologies i investigacions sobre la història local i com a espai de reflexió per als mateixos historiadors i investigadors implicats en l’estudi de la realitat local.
Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…
Lluís Ponç i d’Icard
Historiografia catalana
Dret
Numismàtica i sigil·lografia
Historiador i doctor en drets.
Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…
,
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,
Francesc Hernàndez i Sanz
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i pintor.
Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…