Resultats de la cerca

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel El 1899 publicà Historia y…

Fou jutge municipal a Girona, diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà 1874-75 i un dels fundadors de l’Associació Literària i de la Revista de Gerona Després exercí la carrera d’advocat a Madrid El 1886 ingressà com a membre numerari en la Real Academia de la Historia També fou membre de la societat francesa de numismàtica i arqueologia, secretari particular del ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer, i secretari del consell general d’Instrucció Pública Les seves aportacions en el camp historiogràfic se centraren en la numismàtica i en l’estudi de la revolució del 1640 En el…

En bona part, el fons de l’arxiu fou preservat durant els anys de l’exili enterrat en bidons al subsol de la seva finca de Saint-Martin-le-Beau Orleanès, França Conjuntament amb la seva esposa Antònia Macià decidiren posar a l’arxiu el nom de la seva filla Montserrat, que l’identifica oficialment L’arxiu està dirigit per un patronat i integra prop de dos milions de pàgines de documentació que des del 1993 estan digitalitzades en gran part Des del 1991 accepta donacions de documents i arxius sobre temes contemporanis entre d’altres, es poden esmentar les donacions dels fons del general D Batet…

Tradicionalment emplaçat a l’Ajuntament d’Oriola, aquest arxiu es troba actualment a l’edifici de la Biblioteca Pública Fernando de Loazes d’aquesta ciutat, situada a la plaça del Marquès de Rafal, gràcies al conveni subscrit per l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana l’any 1993, en què s’acordà la seva transferència temporal per un període de 25 anys, amb l’objectiu de facilitar-ne la gestió i conservació Els fons de l’Arxiu Municipal d’Oriola formen una secció pròpia en aquest conjunt i mantenen la disposició, numeració i signatura anteriors, fet que facilita la tasca de l’investigador,…

Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R O’Callaghan El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià La seva obra…

Aquest arxiu, gestionat per l’Ajuntament, es troba situat a la planta baixa de l’edifici del Centre Municipal de Cultura, on comparteix dependències i personal amb la Biblioteca Municipal Fins l’any 1983 els fons de l’arxiu es trobaven dipositats en unes dependències de l’Ajuntament, el seu trasllat, però, possibilità una nova catalogació i la incorporació de l’hemeroteca L’antiguitat dels fons és remarcable hi destaca especialment l’anomenat Llibre d’extravagants en realitat és un esborrany de la Cort del Justícia datat el 1263 i, probablement, el document valencià en paper més antic que es…

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per…

Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, i després a Carrión de los Condes Lleó durant els anys 1860-66, professà llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’epigrafia romana de la ciutat de Lleó Retornà a Catalunya durant els anys 1866-68 i es lliurà de ple als estudis de la seva especialitat Amb…

Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys revolucionaris fins que el…

Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…