Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Antoni Serra i Bauçà
Literatura catalana
Historiografia catalana
Narrador, memorialista i periodista.
Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva , Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó , Serra d’Or i Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en llengua castellana…
, ,
Artur Bladé i Desumvila
Historiografia catalana
Biògraf, memorialista i divulgador històric.
Vida i obra Es donà a conèixer a la premsa comarcal El Llamp , La Riuada Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social, Martí Rouret Feu la guerra al cos de sanitat Exiliat a França i a Mèxic 1942-61, collaborà en les revistes d’exili La Nostra Revista , Pont Blau i Xaloc En retornar s’intallà a Tarragona Publicà llibres de divulgació a la collecció “Episodis de la Història”, de l’editorial Rafael Dalmau La seva obra historiogràfica s’estructura en tres eixos…
Vicenç Riera i Llorca
Historiografia catalana
Novel·lista i periodista.
Autor del llibre de memòries El meu pas del temps 1903-1939 1979, traslladà la seva experiència personal a la seva obra novellística Així, el món de l’exili, ben conegut per ell perquè després de la guerra visqué refugiat a la República Dominicana i a Mèxic fins el 1968, és reflectit des d’una òptica crítica i desencisada en Tots tres surten per l’Ozama 1946 i en Amb permís de l’enterramorts 1970els fets d’octubre del 1934 són el rerefons històric de Fes memòria, Bel 1971 Conreà també el retrat literari en 9 obstinats 1971 La seva correspondència amb Joan Fuster publicada a cura…
Jaume Bru i Vidal
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i poeta.
Doctor en filosofia i lletres, publicà estudis d’arqueologia Les terres valencianes durant l’època romana, 1963 i d’història La València preromàntica d’Alexandre de Laborde, 1969 Formà part del moviment de recuperació cultural valencià dels anys cinquanta a l’entorn de l’Editorial Torre La seva poesia comprèn, entre d’altres, els reculls Ala encesa 1950, Retrobament 1960, Premi València de Poesia, Cant al meu poble 1969, Poeta en darrer cant 1985 i Testimoni i ofrena 1988 Fou president de la Secció d’Història i Arqueologia de la Societat Lo Rat-Penat i secretari general 1966-73…
Josep Maria Garrut i Romà
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva bibliografia cal…
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Les seves Memòries 1954, considerades com un clàssic del gènere, són l’obra de la seva producció que té un caràcter més marcadament històric, si bé d’altres, com Vida privada 1932 –retrat descarnat de la burgesia de l’època–, poden ser també útils per a l’historiador La voluntat de l’autor de vincular la seva peripècia personal amb la trajectòria collectiva i amb la història pròpiament dita, hi és ben explícita ja des del pròleg de les seves memòries «El meu intent no és sols d’explicar una personal peripècia, sinó presentar sobre les planes del meu…
Gabriel Alomar i Vilallonga
Historiografia catalana
Assagista, poeta i polític.
Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i la carrera de lletres a Barcelona Exercí com a professor a Palma, Figueres i Gijón La seva producció literària fou publicada en La Roqueta , on signava els articles amb el pseudònim Biel de la Mel Desenvolupà una intensa activitat política, i el 1908 fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya En les eleccions del 1931 fou elegit diputat per Barcelona, escó que canvià pel de Mallorca Entre el 1932 i el 1934 fou ambaixador a Itàlia, i des del 1937, a Egipte Considerat un dels intellectuals més brillants del primer terç del s…
Amadeu Hurtado i Miró
Política
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dret
Advocat i polític.
Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…
, ,
Jaume Bru i Vidal
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i poeta.
Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…
Enric Jardí i Casany
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Era fill d’Enric Jardí i Miquel, un noucentista dins l’òrbita d’Eugeni d’Ors Estudià dret a la Universitat de Barcelona i formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura El 1957 publicà Nonell i altres assaigs , en què palesà el seu instint i…