Resultats de la cerca

Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president desembre del 1833 El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals SASL El primer butlletí de la societat…

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…

Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un…

Inicialment vinculat a l’Instituto de Historia Medieval de España de la Universitat de Barcelona, des del número 9 1980 l’ Anuario de Estudios Medievales és editat per la delegació del CSIC de Barcelona El seu primer director i principal impulsor fou el professor Emilio Sáez Caravaca 1917-Valladolid 1988, catedràtic d’història medieval de la UB en 1958-78 En el període 1983-87 el professor Sáez compartí la direcció amb Maria Teresa Ferrer i Mallol, la qual posteriorment n’ha assumit la direcció L’ Anuario de Estudios Medievales té un bloc principal dedicat als estudis de recerca darrerament…

Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «nacional i…

Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats medievalistes…

La revista fou fundada per Josep Perarnau i Espelt , que n’ha estat el director fins a l’actualitat, i Jaume de Puig n’ha estat el secretari Els volums es publiquen a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya El seu títol complet és Arxiu de Textos Catalans Antics anuari per a l’edició i estudi de textos catalans anteriors al segle XIX La revista publica, com s’indica al títol, edicions i estudis de textos anteriors a la dinovena centúria compostos per autors vinculats als territoris de parla catalana, siguin escrits en català,…

Vida i obra El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Fou partidari de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i la Generalitat de Catalunya Fou nomenat oïdor del General de Catalunya, canceller del Principat 1652 i president de la Congregació Claustral Tarraconense de l’orde de Sant Benet el 1654 fou elegit abat de l’abadia de Cuixà, però no arribà a possessionar-se’n, a causa del tractat dels Pirineus Publicà diversos llibres de…

Vida i obra Exercí a la ciutat de Vic per autoritat episcopal 1474-1514 i per autoritat reial 1460-1513 De la seva activitat com a notari se’n conserven 27 manuals, 26 llibres comuns, un llibre de núpcies, 4 llibres de testaments i 3 d’inventaris Hi ha referència a una obra historiogràfica, d’abast imprecís i desapareguda ja al s XIX –el canonge Jaume Cullell recorda que ja no la localitzà–, que conegué i de la qual donà notícia l’ Episcopologio de Vich ,del canonge Joan Lluís de Montcada 1694, i més tard també se’n feu ressò Félix Torres i Amat, en les Memorias para…

Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres…