Resultats de la cerca

La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…

Vida i obra Durant els seus anys de vida activa estudià des de la prehistòria fins a l’època moderna Tanmateix, el seu nom es lliga a les excavacions de l’ oppidum indiget del puig de Sant Andreu Ullastret, Baix Empordà Entrà en el món de l’arqueologia de la mà de Francesc Riuró, i durant molts anys collaborà amb L Pericot i M Almagro Fou conservador i, més tard, director del Museu Arqueològic de Girona, director del Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació i delegat provincial de Belles Arts La seva tasca en la protecció del patrimoni monumental d’aquestes terres s’…

Vida i obra Especialista en història social i cultural de la Illustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar Cursà estudis d’ensenyança mitjana al Seminari Metropolità de València 1944-56 i universitaris a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma 1961-66 sota el magisteri dels professors Batllori, Ricardo García Villoslada i Kempf, i obtingué, en finalitzar la carrera, la Medalla d’Or d’aquesta universitat L’any 1966 defensà la seva tesi doctoral en història de l’Església, titulada Ilustración y reforma de la Iglesia Pensamiento regalista de D…

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…

El 1913 ingressà a la Companyia de Jesús Es doctorà en filosofia i teologia a l’Ignatius Kolleg de Valkenburg Holanda 1928, en filosofia a la Universitat de Munic 1932 i fou professor de la Universitat Pontifícia de Salaman- ca i de la facultat jesuïta de Sant Cugat Investigà sobre història eclesiàstica als arxius del Vaticà, Munic, l’ACA i l’Històric Nacional, on consultà nombrosos documents sobre la Inquisició per elaborar la seva Historia de la Inquisición en España 1936, centrada especialment en el primer desenvolupament, que era el menys estudiat La història de la Inquisició també és el…

Ordenat de sacerdot el 1954 a València, ha exercit el seu ministeri sacerdotal a les parròquies de Burjassot, el Verger, Oliva, Gandia i Daimús, la localitat de la seva infantesa i joventut Escriví un interessant estudi sobre la producció del sucre a la Safor Trapig La producción de azúcar en la Safor siglos XIV-XVIII 1979, que fou pioner en el seu dia Igualment és autor de La parròquia de Sant Roc d’Oliva 1978, publicada també en castellà el 1988 en l’obra collectiva Iniciación a la Historia de Oliva , patrocinada pel consistori municipal Publicà la transcripció del manuscrit que Josep Maria…

Fou jurista i professor de literatura a les universitats de Valladolid i de Madrid, on, dins el krausisme, també ensenyà història de la filosofia S’interessà per l’èpica medieval Milà i Fontanals tingué en compte el seu estudi sobre La poesía épica en la antigüedad y en la edad media , 1869 i per Ramon Llull Potser pel seu parentiu n’era cosí i cunyat amb Eusebi Pascual i Casas , s’interessà ja el 1857, a El Museo Universal , per la nova poesia catalana, a propòsit de l’obra de Joaquim Rubió, i, el 1861, en un article publicat a La Razón  i inclòs a Estudios críticos de filosofía…

Vida i obra Ha centrat la seva recerca en la història política de la Corona d’Aragó, especialment en l’interregne i el regnat de Ferran d’Antequera Ha tingut també un paper extraordinari en la revitalització i dignificació de la història local, dotant-la d’un estatus científic i un rigor que no tenia Les seves aportacions a la història de la Safor, sobretot per al coneixement d’un període esplendorós en aquesta comarca –el ducat de Gandia i el comtat d’Oliva–, han estat fonamentals per a la recuperació de fonts arxivístiques fins aleshores negligides o fins i tot desconegudes…

Desenvolupament enciclopèdic Els seus antecedents es troben en la Revista de Gerona , publicació mensual apareguda en aquesta ciutat, com a portaveu de l’Associació Literària de Girona, entre el setembre del 1876 i el desembre del 1895, en sintonia amb el moviment de renaixement literari català El responsable màxim fou Enric Claudi Girbal, autor de més de vuitanta treballs de recerca S’hi publicaren treballs arqueològics, històrics, folklòrics i científics sobre les terres gironines, generalment en castellà el català era reservat als de caire poètic o literari Entre els collaboradors, hi…

Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…