Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Successos de Barcelona 1822-1835
Historiografia catalana
Dietari anònim obra d’un ciutadà barceloní, probablement membre de la menestralia.
El manuscrit, escrit en llengua catalana, es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona ms 737 i es desconeix si ha arribat sencer El text, redactat en forma de dietari i amb una ortografia i una sintaxi molt primàries, s’inicia el 8 de novembre de 1822 i finalitza sobtadament el 31 de desembre de 1835 L’autor, membre de la milícia urbana de Barcelona durant el Trienni Liberal, es mostra un liberal fervent, antiabsolutista i anticlerical A més dels principals esdeveniments polítics de l’època –l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, la guerra dels Malcontents…
Revista de Ciencias Históricas
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada a Girona, apareguda entre l’abril del 1880 i el setembre del 1881 i, efímerament, el 1887, any durant el qual se’n publicaren els cinc darrers números.
Fou producte de l’esforç del seu director, Salvador Sanpere i Miquel, per a crear una plataforma de difusió històrica en un sentit ampli que superés amb criteris rigorosos i positius la parcialitat d’una primera historiografia romàntica Intentà aplegar a les seves pàgines les collaboracions de personalitats que excellien en els camps de la història, la filologia, la numismàtica, l’epigrafia, l’etnologia, la religió, etc Així, en el camp de la bibliografia històrica destacava Antoni Elias i de Molins en l’arqueològic, Joaquim Botet i Sisó i Enric Claudi Girbal, l’historiador oficial de Girona…
Lluís Revest i Corzo
Historiografia catalana
Erudit i arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Castelló 1915, de bibliotecari i d’arxiver municipal 1929 i de cronista oficial de la ciutat 1944-63 Fou professor de lletres 1917 i de filosofia 1948-59 a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans de Castelló 1910-12 i escriví La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on defensava la unitat de la llengua catalana i les exigències científiques per al seu estudi A través de la Societat Castellonenca de Cultura, fou un dels promotors i signataris de les Normes de Castelló 1932, que…
Anales del Centro de Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Publicació periòdica del Centre de Cultura Valenciana iniciada el 1928.
El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…
Jaume Busquets i Mulet
Historiografia catalana
Arabista, filòleg i historiador.
Estudià l’àrab i nombroses llengües modernes Amplià estudis a Cambridge Exercí de professor mercantil i d’interventor dels ajuntaments de Llucmajor i Palma Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Escola de Comerç i a l’Estudi General Lullià, de Palma Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, s’encarregà d’impartir cursets d’ortografia mallorquina El 1931 edità una gramàtica de caràcter divulgatiu on distingia entre llengua vulgar i llengua literària, comuna a totes les regions de parla catalana Fou un dels principals promotors de la revista La Nostra Terra També collaborà en…
Ignasi Torres i Amat de Palou
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou Estudià al Seminari de Barcelona, fou ordenat sacerdot i exercí de rector del Prat de Llobregat Fou professor de filosofia del Seminari de Barcelona i bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona 1801-07, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari 1799 Ocupà aquest càrrec fins a ser nomenat degà del capítol de Girona 1807 Redactà un catàleg dels 10000 volums que tenia la biblioteca i incorporà bona part de la biblioteca romana de Nicolás de Azara, germà d’Eustaquio, bisbe de Barcelona 1794-98…
, ,
Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Revista trimestral publicada a València entre el 1926 i el 1931, com a òrgan de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, una institució vinculada als jesuïtes.
Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…
Josep Balari i Jovany

Josep Balari i Jovany
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador i taquígraf.
Vida i obra Fill d’un modest fabricant barceloní, realitzà els estudis superiors a la Universitat de Barcelona 1862-68 i es llicencià en dret i filosofia i lletres A la Universitat de Barcelona, els seus mestres foren Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X Llorens i Barba, a qui considerà la referència intellectual per excellència Durant aquests anys universitaris feu amistat amb P Garriga i Marill, l’introductor d’un innovador mètode taquigràfic que s’oficialitzà amb l’anomenat Sistema Garriga i la creació de la Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, que presidí i…
, ,
Joaquín del Castillo y Mayone
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal…
, ,
Gaspar Escolano
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador, cronista, poeta, eclesiàstic i predicador.
El seu pare, Gaspar, a més d’ocupar càrrecs en el consell municipal, fou un dels comissaris delegats pel virrei per a desarmar els moriscos revoltats a la vall de Gallinera 1563, i un dels seus oncles, Pere, fou jurista Llicenciat en teologia, fou rector de la parròquia de Sant Esteve 1597, càrrec que conservà fins a la seva mort i que li proporcionà una certa projecció social en la vida ciutadana El 1602 ocupà el càrrec de predicador de la ciutat, primer interinament, substituint el malalt Pere Joan Monçó, i, després, com a titular 1606, un càrrec que l’obligava a fer mitja dotzena de…
, ,