Resultats de la cerca

L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton…

És autor d’ El arte en la santa Iglesia Catedral de Tortosa 1898, El Palau Episcopal de Tortosa 1900 i de diverses biografies d’escultors tortosins Josep Santiago i Vestrateu 1923 i Víctor Cerveto i Riba 1925 Collaborà en la premsa local, i els seus articles apareguts en la revista La Zuda 1916-33, sota la secció “Contalles crepusculars tortosines”, foren recollits en un llibre editat el 1984 per Ramon Miravall i M Antònia Parés Altres obres seves són La Renaixença de Catalunya i els periodistes i literats tortosins del renaixement 1934, 2a ed del 1981 i Girípigues tortosines…

El director n’és Jorge Soler Publicada majoritàriament en castellà, però amb articles i algun número en català, la revista abraça un ampli i divers camp temàtic, des de la història i la literatura, a l’economia, l’ecologia, l’urbanisme, l’art i la cultura en general Ha publicat diversos números monogràfics, entre els quals destaquen els consagrats a la guerra civil 1986, l’arqueologia industrial 1989, Joan Valls 1990, l’exili 1991, Joan Fuster 1992, les avantguardes 1993, el teatre a Alacant 1994, el franquisme 1995, Juan Gil-Albert 1996, el centenari del cine a Alacant 1997,…

Desenvolupament enciclopèdic Inclou més d’una especialització l’anàlisi de la història de periòdics i revistes, és a dir, de la premsa pròpiament dita, i també el de l’anomenada periodística o periodisme, és a dir, dels models concrets de comunicació periòdica escrita La història de la premsa catalana té aportacions en tots aquests camps, la majoria de les quals daten dels anys del postfranquisme Tot i això, el 1994 especialistes de les Illes Balears encara posaren de manifest la manca d’estudis monogràfics sobre bona part dels seus periòdics Els antecedents de la història de la premsa Els…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

Fou instituït per Teodor Llorente i Olivares, director del diari i l’almanac fins la seva mort 1911, a qui succeí 1911-49 el seu fill Teodor Llorente i Falcó després n’han tingut cura altres periodistes Crònica de fets, noms i notícies de València, amb esdeveniments polítics, econòmics, institucionals, culturals, esportius —des del principi del s XX—, notes de societat, informacions quotidianes, festes, etc, té caràcter eminentment local només s’hi esmenten els esdeveniments generals que apareixen integrats dins la societat valenciana També fa referències a la província i, en…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…

Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i estadístiques amb el rigor científic els…

Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…

Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del segle XX Això significa que, a…