Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Association Archéologique des Pyrénées-Orientales
Historiografia catalana
Entitat creada el 1982, a Perpinyà, per un grup de joves arqueòlegs, patrocinats per Philippe Rosset, director de l’Arxiu departamental de Perpinyà; Joan Abelanet (que en fou el primer president); Françoise Claustre, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS); Cyr Descamps, de la Universitat de Perpinyà, i Rémy Marichal, arqueòleg de Perpinyà.
L’associació collabora a la Carte Archéologique du Service Régional de l’Archéologie Ministère de la Culture El seu objectiu ha estat la defensa del patrimoni excavacions d’emergència, gestions a prop dels poders públics, etc A més d’obrir la seva biblioteca al públic, ha promogut diverses activitats pedagògiques conferències, viatges d’estudis, exposicions i publicació d’un butlletí Ha organitzat dos colloquis el 1989 sobre la Via Domitiana “Voies romaines du Rhône à l’Ébre via Domitia et via Augusta”, 1997, i el 2001, en homenatge a Joan Abelanet “Roches ornées, roches dressées”
Catalunya i l’Imperi Napoleònic
Historiografia catalana
Obra de l’historiador igualadí Joan Mercader i Riba publicada a Barcelona el 1978, que analitza els efectes de sis anys i tres mesos d’ocupació napoleònica del Principat.
Desenvolupament enciclopèdic El volum és dividit en cinc grans capítols estructurats a partir de la inclusió del Principat en la política francesa i vertebrats al voltant dels generals responsables de les campanyes militars al Principat El primer capítol comprèn la direcció de Duhesme i se centra en els esdeveniments de Barcelona febrer del 1808 – gener del 1810 El segon planteja les temptatives d’Augereau per a atreure els catalans a la causa napoleònica gener – maig del 1810 El tercer narra l’intermedi de MacDonald maig del 1810 – octubre del 1811 El quart explica l’annexió del Principat a…
Rafael Gayano i Lluch
Historiografia catalana
Funcionari municipal, poeta, autor teatral i folklorista.
Vida i obra Membre d’una família sense gaires recursos econòmics, a tretze anys hagué de posar-se a treballar al despatx d’una fàbrica a causa de la mort del seu pare El 1916 guanyà una plaça de funcionari a l’Ajuntament de València, lloc de treball que conservà fins que es jubilà abans d’hora per una hemiplegia Després de patir diverses malalties, morí a seixanta-quatre anys d’una embòlia cerebral Amb una capacitat memorística extraordinària, participà de manera destacada en la València festiva i cultural del seu temps Fou soci de Lo Rat-Penat des del 1917, arxiver honorari del Gremi de…
Joaquim Aierdi
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista, dietarista i prevere beneficiat de la seu de València.
Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…
,
Obra completa de Miquel Batllori
Historiografia catalana
Obra publicada a València entre els anys 1993 i 2002 per l’editorial Tres i Quatre, a cura d’Eulàlia Duran i Josep Solervicens.
Editada en 20 volums, la monumental obra completa de l’historiador Miquel Batllori s’articula en cinc grans blocs temàtics —Edat Mitjana, Renaixement i Barroc, Illustració, Iberoamèrica i món contemporani— i aplega, en traducció catalana, tota la seva obra, sovint publicada en revistes especialitzades, en miscellànies d’homenatge a historiadors europeus o en actes de congressos internacionals és a dir, no publica volums anteriors, sinó que en crea de nous destinats a fer més accessibles un conjunt de publicacions fins aleshores molt disperses De l’edat mitjana vol I, 1993, Ramon Llull i el…
Universitat de Perpinyà
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1350.
Desenvolupament enciclopèdic No rebé la consideració de centre universitari de ple dret fins el 1971 Veié interrompudes les seves activitats el 1793, per no reiniciar-les fins el 1957, any en què s’impartiren els primers cursos de dret de l’Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics dels Pirineus Orientals Els primers ensenyaments d’història de l’etapa contemporània de la Universitat de Perpinyà foren impartits per Alícia Marcet i Juncosa, Jean Sagnes i Aline Rou-selle Amb els anys, s’anaren desenvolupant diferents seccions especialitzades La Secció d’Història Medieval es formà sense disposar d’…
Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées Orientales
Historiografia catalana
Publicació anual de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (SASL) que primitivament (1835-39) sortí amb el títol Bulletin de la Société Philomatique des Pyrénées Orientales, i després (1841-43) com a Bulletin de la Société des PyrénéesOrientales, sciences, belles-lettres, arts industriels et agricoles.
El butlletí Amb més de 400 articles publicats, la collecció dels butlletins de la SASL forma un conjunt historiògrafic imprescindible per als estudis rossellonesos També s’han de valorar els “informes anuals sobre els treballs científics”, on se solen trobar informacions interessantíssimes pel que fa a l’arqueologia La part sobre història ha estat sempre minoritària en les activitats i publicacions Entre la desaparició de Le Publicateur des Pyrénées-Orientales 1837 i la creació de la Revue d’Histoire et d’Archeologie du Roussillon 1900, el butlletí de la SASL fou l’única revista local de…
historiografia del Barroc
Historiografia catalana
El barroc, concepte interpretatiu sorgit a Alemanya al s. XIX per designar un estil en les arts visuals, s’ha convertit en una denominació que caracteritza tot un clima cultural i una època: fonamentalment el s. XVII.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest clima cultural, que es manifestà també en la historiografia, donà resposta a diverses claus interpretatives Pel que fa a la mentalitat de fons, per als homes i dones de l’època, el món era el teatre de les limitacions i contradiccions humanes, governat pels designis de la Providència Aquest substrat feu que prevalgués un enfocament religiós i moral de la història, en què es combinaren el catolicisme militant i reafirmat per les pautes del concili de Trento 1545-63, i el llegat ètic clàssic principalment de l’estoïcisme En aquest segle on hi hagué unes…
història agrària
Historiografia catalana
Especialització historiogràfica que estudia els sistemes agraris i les societats rurals integrades en sistemes econòmics i sociopolítics més complexos.
Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…