Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Politar andorrà
Historiografia catalana
Compilació de la història dels usos i costums de les Valls d’Andorra.
Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra el segon es…
Alfred Sauvy
Historiografia catalana
Economista, demògraf, historiador i assagista rossellonès.
Pel que fa a la seva formació, el 1916 entrà a l’École de Mines, i més tard estudià a la Polytechnique de Montpeller Com a historiador, realitzà i dirigí recerques sobre tres grans temes la història del pensament demogràfic i dels mètodes de limitació de la natalitat, la història econòmica de França en el període 1900-45 i la història demograficoeconòmica global del Tercer Món, en especial, a partir del 1945 i fins als anys seixanta Un dels seus primers treballs, Essai sur la conjoncture et la prévision économique 1935, fou de prospectiva Assessor de diversos governs francesos, fou, des del…
Arxiu Capitular de la Catedral de València
Historiografia catalana
Fons documental del capítol de la catedral de València, amb documentació des del mateix moment de la seva erecció arran de la conquesta de la ciutat per Jaume I, el 1238.
Malgrat la irregularitat cronològica de les sèries documentals, és un arxiu ric i raonablement ben conservat, que inclou, a més, una nombrosa collecció diplomàtica, un complet fons notarial, un interessant arxiu musical i una extensa biblioteca de manuscrits i impresos La collecció diplomàtica, amb prop de 9600 pergamins el més antic és una còpia del s XIV d’un document del 1095, conté butlles pontifícies, diplomes reials i instruments notarials, que en molts casos conserven els segells pendents dels atorgants, entre els quals un d’or d’Alfons el Magnànim De les sèries documentals cal…
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca començada pel cronista Joan Dameto i continuada per Vicenç Mut.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni Dameto ni Mut en…
Crònica de Jaume I
Historiografia catalana
Coneguda també com a Llibre dels feits, narració que recull, explicats de forma autobiogràfica, els esdeveniments principals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-76), rei de la corona catalanoaragonesa.
Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’arxiu reial…
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona
Historiografia catalana
Obra històrica d’Antoni de Capmany de Montpalau.
El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…
, ,
història agrària
Historiografia catalana
Especialització historiogràfica que estudia els sistemes agraris i les societats rurals integrades en sistemes econòmics i sociopolítics més complexos.
Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…
història de la literatura
Historiografia catalana
No es pot parlar amb propietat d’història de la literatura catalana abans de la Historia de la lengua y de la literatura catalana de Magí Pers i Ramona, publicada el 1857.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…
Joaquim Molas i Batllori
Joaquim Molas i Batllori
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura.
Fill d’ Isidre Molas i Font i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…
, ,
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…
, ,