Resultats de la cerca

Fou ordenat de prevere el 1957, rector de Sant Francesc de Paula, a Palma, durant el període 1961-82 i rector de Campos des del 1989 S’ha dedicat a la història parroquial de Campos i ha realitzat diversos estudis biogràfics A més, és autor del procés històric de canonització de sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús Entre les seves obres destaquen Historia de la Yglesia rural de Sant Blay de Campos 1984, L’obra de tot un poble l’Església de Sant Julià de Campos 1986, Sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús i el seu entorn 1988, Visita a la parròquia de Sant Julià 1993, Collegi Fra Joan…

Desenvolupament enciclopèdic Des del primer moment es distingí pel seu tarannà obert i progressista Fou clausurat governativament durant dues etapes 1866-68 i 1939-48 Actualment s’estructura en deu seccions Els moments de més vitalitat foren els anys fundacionals, del 1920 al 1936 amb la plena catalanització del Centre, impulsada pel grup noucentista sota la presidència de l’erudit Pau Font de Rubinat, i l’iniciat cap al 1970 Durant la transició acollí activitats de caràcter democràtic, no sempre autoritzades La seva actitud és tinguda com a punt de referència cívica La biblioteca, integrada…

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…

Argenter de professió mestre des del 1775, fou també arxiver municipal i administrador del santuari de Misericòrdia Aplegà, de manera més aviat desballestada, els resultats d’un intens buidatge dels diversos arxius reusencs i de dietaris inèdits, avui perduts, en un estil poc curós i amb nombrosos castellanismes La seva obra coneguda és íntegrament dedicada a Reus, però segons Fèlix Amat i Andreu de Bofarull deixà diversos volums amb anotacions sobre Tarragona, Siurana, Prades i diversos monestirs, i també notes d’arqueologia del Camp que no es conserven Els seus escrits sobre…

De tendència republicana, fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1868, director de La Discusión de Madrid i diputat a Corts 1873 Collaborà en molts diaris i revistes locals la revista del Centre de Lectura de Reus, El Porvenir , La Redención del Pueblo i Las Circunstancias , nacionals El Debate , El Eco de Euterpe , El Metrónomo i fou corresponsal a Madrid de La Renaixença durant més de dues dècades i estatals La Democracia i La Discusión , El Pueblo Español , Revista Contemporánea , El Globo i La Ilustración de Madrid A més, fou corresponsal de diverses publicacions llatinoamericanes…

Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…

En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica Ha rebut el Premi…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Atret pels ideals nacionalistes, s’endinsà en la política catalana Fou redactor en cap de La Veu del Camp i corresponsal a Reus de La Veu de Catalunya , periòdics relacionats amb la Lliga Regionalista Representà la Lliga com a regidor de l’Ajuntament de Reus És autor de moltes obres sobre història i religió, com també d’algunes novelles Té publicades unes memòries, Fou una guerra contra tots , 1936-1939 1980, on narra la seva visió dels fets de la guerra civil i, també, l’actuació del seu germà Miquel, conseller del PSUC en el govern de la Generalitat durant la guerra Es tractà, doncs, d’una…

Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol  Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n’ordenà i n’inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…