Resultats de la cerca

Ingressà en l’orde franciscà Després de ser ordenat de sacerdot fou traslladat al convent de València, on el sorprengueren els esdeveniments del 1808, en els quals tingué una destacada participació Empresonat pel capità general, comte de la Conquista, fou alliberat el 1810, però la seva causa no se sobresegué fins el 1811 Entre el 1810 i el 1813 residí gairebé sempre a Cadis, en estret contacte amb els diputats valencians a les corts El 1814 hagué d’exiliar-se a Londres i el 1816 es traslladà als Estats Units El 1820 tornà a Espanya i fou elegit diputat a corts en la legislatura del 1822,…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctoratDurant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians La relació epistolar s’inicià el 1758 i tractà temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la Biblioteca Real, Juan de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, participà activament en la vida política balear durant els anys vuitanta en diverses opcions de centredreta Com a promotor cultural, fundà el Casal de Cultura i el Museu de Sóller 1958 Com a investigador, ha publicat diversos estudis sobre turisme i emigració dels mallorquins a Puerto Rico, és l’autor d’ El atlas de arquitectura naval de Don Juan Monjo , on es recreen diversos projectes de construcció d’embarcacions tradicionals, i collabora en el setmanari Sóller Està en possessió de la Medalla de Plata al mèrit turístic Entre…

S’ha centrat en la problemàtica dels xuetes mallorquins dels s XVII i XVIII, la història religiosa i la Inquisició De formació autodidàctica, ha demostrat la seva capacitat per a investigar seriosament tot allò que envoltà els judaïtzants mallorquins Així, s’ha convertit en un referent necessari per a qualsevol estudi social de l’Edat Moderna Les seves obres són aplegades a la Biblioteca Bartomeu March Ha publicat els seus articles en revistes com Randa , Estudis Baleàrics i BSAL Dins la seva producció destaquen “Algunes notícies inèdites sobre la qüestió xueta en el s XVIII”, BSAL , 39,…

Desenvolupament enciclopèdic El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per…

Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…

Destacat proteccionista i americanista, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes Assistí com a delegat tècnic del Foment a les negociacions de la pau de París…

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a…

Deu el seu origen a l’aparició de nuclis d’erudits romàntics preocupats per la “història nacional” espanyola durant les primeres dècades del s XIX això no obstant, l’element pràctic que en forçà el naixement fou la necessitat de recollir i ordenar la nombrosa documentació procedent de les institucions eclesiàstiques desamortitzades Aquests fons foren confiats a la Real Academia de la Historia, que davant de la manca de mitjans influí en la creació d’un nou arxiu L’any 1896 l’Archivo fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus, sota la direcció de Vicent Vignau i Ballester Fou aleshores…

Cursà els estudis primaris a Cocentaina i l’any 1749 entrà al convent de la Mercè d’Elx, on estudià arts i teologia Primer lector de filosofia i, després, de teologia, arribà l’any 1786 a Maestro de Número en Sagrada Teologia Exercí diversos càrrecs entre els mercedaris, fins que l’any 1796 fou nomenat provincial de València El seu contacte amb els arxius fou primerenc ja que vers el 1757 començà a recollir dades per a una història de Cocentaina, que mai no arribà a concloure Però fruit d’aquesta vocació per la història, el 1778 se li encarregà la classificació de l’arxiu de la secretaria…