Resultats de la cerca

Fins a la darreria dels anys seixanta s’ocupà de la restauració i promoció del patrimoni artístic i cultural dels Ports de Morella, a més d’organitzar conferències i cursos d’estiu a la capital dels Ports

Aquesta publicació tingué un paper rellevant com a plataforma d’expressió de la cultura catalana durant les dècades dels anys seixanta i primers setanta del s XX La collecció sorgí amb la intenció d’aplegar un ampli ventall temàtic Aquest caràcter genèric es posà de manifest des dels primers títols, amb la publicació d’obres de caràcter literari, reculls periodístics, i assaigs d’autors com Montserrat Roig, Maurici Serrahima, Robert Saladrigues o V Serra i Boldú Tot i així, s’ha de subratllar la importància de les obres d’història Cal destacar els treballs de Josep Massot i…

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’…

Augustinià Després de la revolta del 1640 romangué a Catalunya fins ben entrat el 1643 Posteriorment, es traslladà primer a Tarragona i, segurament, a Saragossa Allà compongué Cristal de la verdad, espejo de Cataluña 1646, on rebat la Noticia universal de Cataluña , de F Martí i Viladamor, i els arguments d’autors francesos com C Sorel i P Caseneuve Els seixanta-cinc capítols, llevat de quatre d’introductoris i els dotze últims dedicats a la situació de Catalunya sota sobirania francesa, estan dedicats a examinar els arguments històrics objecte de polèmica amb motiu de la…

Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a…

Estudià a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis És considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica, a Mallorca esglésies de Son Rapinya i de Son Roca, a Palma També feu incursions en el neoromànic i en el premodernisme can Barceló o el projecte de l’església de Sant Magí, tots dos a Palma Fou l’autor de la restauració de l’església d’Alcúdia i de l’edifici de la Caixa d’Estalvis Sa Nostra al carrer del Sol de Palma Cal remarcar la seva dedicació a l’…

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les…

Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…

Vida i obra Es formà a les universitats de Johns Hopkins i Harvard, i entre el 1949 i el 1984 fou professor de ciència política a Harvard És conegut, especialment, pel seu estudi comparatiu de tres hortes de l’Estat espanyol les de València, Alacant i Múrcia-Oriola amb tres dels Estats Units La seva recerca a València, integrada dins el Programa Harvard Water, un institut interdisciplinari fundat als anys cinquanta del s XX, desenvolupà un mètode d’anàlisi de la distribució de l’aigua que podria funcionar en tots els àmbits de l’administració El mètode analític de Maass és simple i elegant…