Resultats de la cerca

El 1952 ingressà en la Companyia de Jesús Es llicencià en filosofia a la Universitat Pontifícia de Loiola 1960, en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1968 i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1979 Des del 1979 és membre numerari de l’Acadèmia Mallorquina de Genealogia des del 1983, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1986, numerari de la Societat d’Estudis Heràldics d’Atenes, i, des del 1990, membre de l’Acadèmia Internacional per a la Propagació de la Cultura, de Roma El 1976 fundà a Atenes l’Institut Cultural Reina Sofia, que dirigí fins el…

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la …

Vida i obra Fou senyor de Souvigny, pel fet de ser nebot i successor de l’historiògraf Charles Bernard Escriví obres històriques com la Histoire de la monarchie française 1636, però la popularitat li vingué de les seves novelles i obres literàries, com ara la Histoire comique de Francion 1641 Fou el primer autor francès que justificà el domini gàllic sobre Catalunya després de la revolució del 1640, i l’aliança francocatalana del 1641 El seu llibre La deffence des Catalans 1642 és, en bona part, una adaptació dels arguments exposats per fra Gaspar Sala a la Proclamación Católica 1640 Sorel…

Fill segon del també jurista Pere Pau Pasqual de Panno i Maria Guiu Dusai, havia iniciat els estudis de dret a Barcelona quan esclatà la revolució del 1640 S’exilià, juntament amb la seva família, a la cort de Madrid Es casà amb Ana Loaísa del Arco, filla d’una família hidalga establerta a Alcalá, i el 1655 fou nomenat jutge i oïdor de l’Audiència de Manila, any en què obtingué el títol de noble Aquest exiliat filipista és autor de l’obra Motines de Cataluña des de el año 1622 , crònica redactada fonamentalment els anys 1645-48, mentre estudiava lleis a les universitats de…

Augustinià Després de la revolta del 1640 romangué a Catalunya fins ben entrat el 1643 Posteriorment, es traslladà primer a Tarragona i, segurament, a Saragossa Allà compongué Cristal de la verdad, espejo de Cataluña 1646, on rebat la Noticia universal de Cataluña , de F Martí i Viladamor, i els arguments d’autors francesos com C Sorel i P Caseneuve Els seixanta-cinc capítols, llevat de quatre d’introductoris i els dotze últims dedicats a la situació de Catalunya sota sobirania francesa, estan dedicats a examinar els arguments històrics objecte de polèmica amb motiu de la separació de 1640-41…

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…

Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña…

Era baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor en drets de Rafel Rubí i Coll, ministre de la Reial Audiència, i de Laura de Marimon Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El 1627 s’incorporà a la Reial Audiència de Catalunya i el 1630 es casà amb Teresa Sabater i de Meca, filla d’una família de juristes ennoblits Com la resta de jutges de l’Audiència, fou perseguit durant el moviment revolucionari del 1640 i acabà exiliant-se a la cort de Madrid, formant part de la Junta para Materias Políticas e Inteligencias de Cataluña Morí al desembre del 1642 a Saragossa quan formava part…

Narcís Feliu de la Penya escriví aquesta obra en castellà per tenir més difusió i poder contrarestar diversos llibres i papers de l’època que havien estat escrits « desdorando algunas acciones de Cataluña », especialment l’aixecament i la guerra de Separació del 1640 L’edició fou finançada pel mateix autor, pels impressors dels tres volums —Josep Llopis, Jaume Surià i Joan Pau Martí— i el llibreter Joan Piferrer El primer volum arriba fins l’any 1162 i tracta dels orígens de Catalunya la història dels seus primers pobladors, la reconquesta del territori als musulmans i el…

Especialista en història econòmica i financera, fonamentalment sobre els mètodes comercials a la Mediterrània medieval i moderna, destaquen els seus articles sobre la Barcelona dels s XIII-XV Analitzà també les comunitats mercantils de diverses ciutats italianes, alemanyes i dels Països Baixos Estudià dret a la Universitat de París, on aviat se sentí atret per la història Entre el 1896 i el 1898 es traslladà a Berlín per elaborar la seva tesi doctoral sobre la qüestió economicojurídica de les borses alemanyes de comerç S’introduí en el món de les tècniques comercials sota el…