Resultats de la cerca

És autor de La lliçó de la història Cap a un món nou 1927 i de Campanya Montemolinista de Catalunya, o Guerra dels Matiners 1926 La primera d’aquestes obres té cinc parts l’origen de l’home fins als homes neolítics els primers governs dels pobles civilitzats i la societat de nacions naturals les doctrines de Jesús i sant Pau, Gautama i el budisme, els protestantismes, la religió musulmana, el poble jueu i les religions professades per la humanitat del seu temps l’economia capitalista i l’imperialisme dels estats opressors, les colònies d’ultramar i les nacionalitats oprimides, segons Llord, l…

Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…

Negociant associat al banc perpinyanès d’Agustí Vassal, ocupà molts càrrecs en nombroses societats i associacions de l’època En aquest sentit fou, entre d’altres, vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Perpinyà 1890, president de la Société d’Etudes Catalanes 1906 i tresorer general de la gran federació de societats de mútues, La Roussillonnaise 1907 Erudit de la història local, és conegut per la historiografia per treballs o apunts com ara Notice historique sur la Caisse d’épargne de Perpignan 1908 i “Le catalan à l’école”, Revue Catalane 1908

Exercí de metge La seva poesia és d’arrel tradicional, amb reflexos de Carner Publicà Els meus racons de Vic 1947, La finestra oberta 1954, Llaors i ofrenes 1956, Poemes de tarda 1964 i Secrets 1970 Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic 1962 i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents 1973

Es formà als seminaris de Girona i Barcelona, i amplià els seus estudis a l’École des Chartes i a l’Escola d’Estudis Superiors de París Membre de diverses societats científiques de França, s’especialitzà en dret canònic i dedicà la seva tesi doctoral a Les sources de la législation ecclesiastique dans le province Tarraconaise depuis les origines jusqu’à Gratien 1926

Vida i obra S’ordenà de prevere el 1746 i ingressà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús del camí d’Esporles Collaborà amb Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma El 1749 s’allistà voluntari per anar a les missions d’Amèrica Deixeble de Juníper Serra, fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 També realitzà nombroses expedicions per Mèxic i, fins i tot, a l’illa de Vancouver Ocupà diferents càrrecs a parròquies del Nou Món Carrers, places i societats científiques i religioses porten el seu nom De la seva obra d’interès…

Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…

L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret, també hi ha…

El reconeixement de l’autonomia universitària a l’Estat espanyol no fou una realitat fins al decret de 15 de setembre de 1931 promulgat per Marcellí Domingo, ministre d’Instrucció Pública de la Segona República, perquè un primer intent d’aplicar-la, el 1919, no reeixí Inicialment, l’autonomia completa només afectà les facultats de Filosofia i Lletres de Barcelona i de Madrid, ja que el règim autonòmic per a la resta de facultats i de centres universitaris no s’aprovà fins el 1933 Aquest fet determinà que la universitat barcelonina fos un dels centres més afavorits per la renovació, i de bon…

Creat el 1962, nasqué per iniciativa de l’Institut d’Estudis Gironins i sota la protecció de la Diputació de Girona, l’àmbit territorial al qual s’ha circumscrit sempre En la seva fundació hi tingué un paper rellevant l’aleshores ponent de Cultura de la Diputació, Ramon Guardiola, i s’assumiren les conclusions de la I Asamblea de Instituciones Culturales de las Diputaciones Provinciales Saragossa 1962 El PFE aprovà els primers estatuts el 1963 i el reglament, el 1966 S’hi incorporaren en aquesta primera etapa el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, l…